dimecres, 25 de Agost de 2010

2010. Barcelona ? Perpiny? - Barcelona. 606 km + 7200 m. 29 i 30 de maig de 2010

?

?

Un ?xit extraordinari aix? de la BPB, comparable a un d'aquells partits del Bar?a de la temporada passada: nervis, patiment, aix? ?s impossible i est? perdut... i al darrer minut ve l'Iniesta i corones el Forat del Vent, ?s fa la pau, s'obliden els dolors i regna l'alegria i l'entusiasme. Deu sobre deu!!

El meu reconeixement a tots els que l'heu acabada i tamb? a la Noe que per all? el control de Banyoles anava renegant i dient que estava farta de bici (Noe, aquestes coses duren com a m?xim 24 hores, ja ho veur?s...). Felicitats al Xodena, un diesel que ens va salvar la vida a la N?ria i a mi per all? a Vilopriu i amb el seu grup ens va conduir s?viament al control de Vilaju?ga contra el vent que s'aixecava. Despr?s es va donar la mateixa situaci? arribant a Saint Cyprien (aquest poble i les seves llargues avingudes?el tinc male?t des d'un marxa que hi vaig fer fa uns quants anys?i ens van regalar amb 10 km extres i ventosos finals) i encara tamb? en l'arribada a Banyoles que semblava una final d'etapa del Tour: port?vem 340 km i circul?vem a 30 com si prepar?ssim la volata final. A Banyoles hi vam ser molta estona doncs vam tenir problemes amb l'hotel que hav?em concertat (tancava a les 12 i vam arribar-hi a les 12h i 8 minuts!), aix? ens permet? saludar molta gent, la Nika, el Carlos (sempre amb la bandera de Chile al mallot)?i altres coneguts; tots est?vem tan fotuts com animats, no pintava malament.

?

A nivell personal la cosa es va complicar a partir de l'Empord?: viatj?vem molt sols la N?ria i jo i el vent se'ns cruspia literalment i lentament, sort que despr?s apareixia el grup d'en Xodena. Per? aix? ens va cascar molt i a partir d'Amelie quan ja s'havia acabat el vent i particularment pensava atacar amb decisi? la pujada a Costoja (la portava in mente des de feia hores) la N?ria no es va trobar massa b?, pagant les conseq??ncies de l'esfor? anterior contra la tramuntana. Per cert, els avituallaments dels francesos de "xap?", recordeu la safata de Sant Cyprien amb cous-cous, fiambre fumat, pastis de poma, etc.? o les delicatessen d'Amelie amb "fromage", coca de crema i preses de xocolata negra?, espectacular! Total que v?rem negociar Costoja com v?rem poder i perdent molt temps sobre el previst. Despr?s la baixada tots sols per la carretereta del pant? de Boadella sense ratlles blanques, amb il?luminaci? molt prec?ria i alguns animals que travessaven la carretera?va posar una dosi d'aventura a l'esdeveniment.

L'endem? arrenquem de Banyoles a les 7 del mat? i no vaig de cap manera, la N?ria em va arrossegant i esperant (per art de m?gia s'han canviat els papers); Condreu i la Pollosa s?n un calvari i just coronar aquest coll comen?a a canviar-me el xip. Per? si nom?s falten uns 100 km i aix? ho faig jo cada diumenge!!

Al control de Calders coincidim amb en Romagosa, un company de club, i farem plegats la resta de ruta. Em continuo quedant a les pujades per? de cara avall els porto a roda i a mesura que ensumo la meta em vaig trobant millor. Pujant el Forat del Vent la mateixa hist?ria, la N?ria se'n va per davant i jo em perdo per darrera?fins que a uns 3 km de coronar penso que ja n'hi ha prou de fer-se el remolon, que cal un puntet de r?bia?i que cal anar per l'etapa. Deixo al company de club en passo un parell m?s que an?ven per davant per? no aconsegueixo atrapar la dona abans de coronar. A la baixada ella es delecta amb les vistes de la capital i jo baixo com esperitat, un final poc randoneur per? ?s tal i com va sortir... una guapada.

??

?

Les dades fredes: temps total oficial 35h 25 m; el meu compta va registrar 611 km (descomptant les anades i vingudes per dins a Banyoles) amb 25 h i 27 m de pedaleig i una mitjana de 24 km/h. Els 7200 m de desnivell van fer la seva feina. En definitiva una nova marca personal de quil?metres superant els 542 que v?rem fer a la Trodheim - Oslo l'any 1999, fa 11 anys! I tamb? marca en refer?ncia al primer dia: 397 km de Barcelona a Banyoles per 360 de Trodheim a Lillehamer. Aix? s?, la velocitat mitjana va caure en picat: dels 27'7 de Noruega als 24 d'aqu?, clar que all? era molt m?s pla i els anys tamb? deuen pesar una mica. Tot plegat, una fenomenal experi?ncia!

?

A les grans marxes tot est? controlat: centenars de controls a les cru?lles, fletxes a dojo, ambul?ncies, assist?ncia mec?nica, massatges, tot el que vulguis i m?s. A les brevets tenia ent?s que tot el contrari, alguna fletxa de tant en tant i a buscar-se la vida (particularment m'havia perdut en un parell d'ocasions en marxes franceses i belgues), el que fa molts anys en d?iem "tubular i manxa". La BPB ?s una cosa interm?dia que entenc agafa el millor de cada casa: ni hi ha l'agobi d'una QH que no pots posar el peu a terra sense que alg? et vingui a preguntar que et passa ni tampoc la possibilitat de perdre's: centenars i centenars de fletxes?repartides per mig Catalunya omplen el magn?fic paisatge i suposen una pencada descomunal i apabullant, un es veu enxiquit davant l'insuperable desplegament de mitjans?(i pensar que fa unes setmanes algun il?luminat engominat s'ho carregava tot amb un ?nim destroyer incommensurable). I xap? tamb? pels avituallaments de la Catalunya sud: que quant en donin un tro? de pollastre o d'amanida de pasta et preguntin, vols que t'ho escalfi? em va deixar bocabadat (potser ?s que quan fa anys feia marxes encara no s'havien inventat els microones...)?i despr?s t'oferien un caf? i encara et deien, amb gotes?: acollonant! I l'amabilitat, esperit de?complaen?a i?atenci?de tota la gent dels controls, una cosa semblant a la que et trobes a qualsevol "ventanilla" de l'administraci? d'aquest pa?s per? de cap per avall, incre?ble! On trobeu aquesta gent tant benvolent?

Una consideraci? per millorar: la volta al vel?drom una mica (bastant) freda. No recordo de que ?s la "pelouse" i si ?s practicable (ahir estava tapada) per? si fos possible ubicar all? el control d'arribada, l'entrega de diplomes i distincions i la gent que espera i els que arriben tirats per terra, l'ambient haguera estat molt diferent (no vull fer-me el xulo per? recordo aix? a Roubaix i l'arribada de cada participant era una petita festa amb crits i aplaudiments).

I Carlos, et vaig veure arribar just quant arrencava el cotxe per marxar, un altre dia recordarem Amanda per? ara direm que "una curta estona et va fer florir", era el moment de la meta. Que no decaigui!!

http://www.youtube.com/watch?v=aGjAlNS9nEM&hd=1


Frederic R?fols

?


Publicado por FredericRafols @ 20:14  | 2010
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios