dilluns, 30 de Agost de 2010

De les muntanyes d'It?lia la majoria coneixem els Alps o concretament els Dolomites per? tota la pen?nsula est? travessada per una gran serralada, els Apenins. A fi de no perdre el temps per la banda nord agafem un barco cap a Civitavecchia i d'all? ens dirigim directament a N?pols on queden vestigis de passats comuns

i tamb? hi han tribus de ciclistes urbans

El primer Big a pujar ?s el Vesuvi

Despr?s m?s al sud ve el Monte Faito on s'arriba al capdamunt del funicular?

per? tamb? es pot seguir pujant fins el Monte Sant Michelle pel mig d'un frond?s bosc

l'esglesia de dalt de tot a?1250 m

Al Picco Sant'Angelo hi v?rem pujar passant pel Colli de Fontanelle

amb boniques vistes sobre la costa sorrentina i alguna sobre la costa Amalfitana

?

De baixada vam passar per Sant'Agata, amb la seva corresponen esgl?sia

I una mica de turisme per les runes de Pompeia?

Travessem It?lia pujant el Bigs de Monte Vergine,

que resulta ser un santuari

Monte Vulture des de Melfi i passant per la base de Rionero in Vulture on no resulta f?cil trobar el trencall, cal anar la Via Monte Vulture, passar pel costat del cementiri i deixar de banda les indicacions cap el proper llac de Montiscchio. La pujada resulta ser un pepino dur?ssim per una estreta, boscosa i fosca carretera per arribar a unes simples antenes

i el desaparegut de la llista Monte Cervialto?entre altres pujades que ens semblen interessants. Al Cervialto si puja despr?s de passar pel bonic indret del Lago Laceno (cal fer un tomb al llac)?i continuar per una estreta carretera que acaba convertint-se en una pista i no acabes de saber massa quant ets dalt. Potser per aix? ha desaparegut de la llista del Big.

Per tal d'acomplir una antiga promesa i conquerir un Big en un nou pa?s agafem un altre barco cap a Corf?, ja territori grec. La mossa de la naviliera veu, incr?dula com demanem bitllet per anar i tornar el mateix dia i no ho enten. Es deuria pensar que an?vem a prendre el sol...

Pujem al Monestir del Pantokrator, una bona i llarga pujada?que fa ziga-zagues per la muntanya (la foto ?s de baixada)

A la part superior la ruta ?s molt m?s dreta, de ciment i amb trams for?a deteriorats

La rampa final ?s dura de veritat per? s'acaba pujant

Des de dalt es contempla part de la pujada i la ve?na, propera?i desconeguda Alb?nia

De tornada a It?lia, des de Montesarchio atacarem el Monte Taburno per la part m?s dreta i comen?arem a adentrar-nos als Abruzzos. El desnivell ?s irregular amb rampes molt dures i importants descansos a la frondosa i ombr?vola part alta, a partir d'una ?rea de pic-nic.

M?s al nord la pujada a Campitello Matese ja t? regust a Giro d'It?lia. Es tracta d'una estaci? d'esqu?

molt propera a la Sella di Perrone,

podent-se enlla?ar f?cilment les dues pujades en una mateixa sortida.?

Els passos de Forca d'Acero i del Diavolo ja estan dins del Parc Nacional dels Abruzzos, m?s o menys a l'al?ada de Roma i s?n tamb? molt propers entre si.

El Monte Godi est? un p?l m?s al nord, el pugem per aquesta vessant passant per la petita joia d'Scanno

Una pujada sense masses extremituds

per un paisatge amable

i el v?rem combinar amb el Passo San Leonardo que no t? la categoria Big per? que ens feia gr?cia.?

?

Aix? entr?vem al Parc Nacional de la Maiella amb la clara finalitat de pujar el colosal, inacabable i dur?ssim?Blockhaus de la Maiella, un aut?ntic fora de s?rie de 2142 m. L'ataquem pel cant? dur des d'Scafa per Lettomanopello i passant el Passo Lanciano (1306) on conflueixen diversos ciclistes que han pujat per l'altra vessant. Passem tamb? el Passo Tetone on conflueix una altra carretera

i comences a veure les antenes que equivocadament penses que s?n dalt de tot

?A partir de les antenes comen?a la pista de ciment, no permesa als cotxes i amb una pendent brutal

Ara ve el Parco Nacionale del Gran Sasso. Primer s'ha de pujar a l'impressionant altipla del Campo Imperatore, un paisatge dif?cil d'oblidar, val la pena travessa'l en bici i saboreja'l amb calma. No s? si endevineu la carretera per all? al fons...

A partir d'aqu? no hi ha m?s remei que atacar el Gar Sasso d'It?lia

La part final ?s prou dura...

per? s'acaba reixint

?

Campo Felice ?s un altre altipl? impressionant

al que si pot arribar per aquest coll

Un petit homenatge als carrers de l'Aquila abans del terratr?mol que la va assolar

I cap a pujar la Sella di Leonesa o Monte Terminillo, una guapada, i la Forca Canapine

I l'endem? cap a la Bocca Trab?ria i el Monte Carpegna, la muntanya del Marco Pantani

I despr?s el gavarrot de San Marino des d'on es contemplava la mar Adri?tica

i b? mereixia una recompensa

No es podia abandonar It?lia sense una passadeta pels Alps. El Passo San Marco t? una altitud ol?mpica

La pujada al Passo dello Spluga ?s de les m?s recalgolades i inversemblants que he vist

tamb? va ser dominat

Al San Bernardino hi tenen un llac al capdamunt

i tamb? unes bones paelles

No hi va haver sort amb la meteorologia a la banda su?ssa i diversos objectius van quedar al calaix. Vam tirar cap a la ratlla de Fran?a i va caure el fronterer i recargolat Passo Tenda que nom?s est? asfaltat per la banda italiana

Al pa?s ve?, no sab?em que el Big estava una mica m?s amunt del Turini i va quedar pendent...

la baixada era for?a entretinguda

i bonica

I encara quedava un dia per al Col de la Couillole

?

i atacar el m?s exigent Col des Champs, un darrer 2000 per rematar el viatge

?

i acabar l'aventura.

?

?En total, 19 dies de bicicleta, bastant m?s de 1000 km, 28 nous bigs, 5 d'ells per damunt dels 2000 m, una dotzena d'altres colls pujats, una collita respectable.?

"Ros?, Ros?, no desfacis ma il?lusi?.
Presoner en tots moments
de la teva veu tan clara,
que allunya els mals pensaments
i la bondat sols empara.
Perqu? ?s fresca i ?s suau
i ?s un doll de poesia
i s'assembla a n'el cel blau
que al cor ens d?na alegria.
Doncs ja que em tens presoner
un dia i un altre dia,
i jo m'hi trobo tant b?,
Roser la meva Roser,
vulgues fer-me companyia."

Publicado por FredericRafols @ 20:42  | 2008
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios