dijous, 30 de Setembre de 2010

?

125 Bigs

9 d?octubre de 2010, cim d?Orzanzurieta, Navarra, damunt d?Iba?eta, a 1563 m d?altitud, acabo d?assolir un nou gra? en la conquesta dels cims m?s alts.

?

Despr?s de dura pugna i en un llarg esprint final que ha durat gaireb? un any, acabo d?avan?ar al belga Eric Lucas i al neerland?s Wim van Els, l?ders de la zona 6 del joc del Big, i assoleixo el petit honor de completar en primer lloc l?escalada de la totalitat dels 125 Bigs d?Espa?a i Andorrra. M?s avall en la classificaci? han quedat figures il?lustres del cicloturisme com en Mario Ruiz o l?ex pro Eduardo Chozas. Deu ser que aquesta pugna nom?s interessa al personal de pa?sos petits...

El meu pa?s ?s tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no est? prou segur
d'haver-lo vist.

Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! ?s aix? com m'agrada a mi
i no en sabria dir res m?s.
Canto i sempre em sabr?
malalt d'amor pel meu pa?s.

Completar els Bigs d?aquests dos estats despr?s de 27 anys significa haver assolit 125 punts culminants damunt dues rodes, dos pedals i una cadena. Remuntant de les planes i les valls per vinclar els cims m?s alts o travessar les m?s espl?ndides carenes; dominant els punts m?s carism?tics, gaudint dels m?s bells. 125 racons normalment prou bonics i interessants, durs i dif?cils, sovint solitaris i magn?fics miradors; 125 colls o pujades, sovint per desertes i prec?ries carreteres, amb paviments gastats o esberlats; 125 hist?ries o aventures, matinades i capvespres, hores que passen volant i dies als que falten hores; dotzenes de situacions imprevistes, sols de just?cia, x?fecs, aiguats, llamps i trons ; centenars de viv?ncies, sentiments i experi?ncies. M?s o menys com tothom que practica el cicloturisme...

Una fita aconseguida, un pas per assolir-ne moltes m?s. Q?esti? de temps i salut!

Higa de Monreal, el pen?ltim

?

Sense saber-ho, sense ni tan sols intuir que em passaria bona part de les meves hores d?oci damunt d?una bicicleta, sense que ni tan sols est?s inventada la llista dels Bigs, una tardor del 1983 tres companys vam programar una excursi? en bici al monestir de Montserrat. Des de Vilanova i amb una parada a mig cam?, 75 km, una enormitat per a nosaltres que no hav?em passat mai dels cinquanta. I aix? assolia el primer Big, ignorant que era un Big i abans que el mateix concepte comenc?s a existir.

?

Aquesta nena/noia te ara 28 anys

Haur? pujat a Montserrat m?s de trenta cops, la majoria venint i tornat a Vilanova, traient la llengua seguint a gent de major categoria, xino-xano acompanyant gent novella, un cop sortint des del peu amb el fill petit, en marxes cicloturistes o donant-ho tot en la darrera etapa de la Volta Cicloturista del Cor de Catalunya... La pen?ltima vegada precisament amb motiu del 25? aniversari de la creaci? de la llista del Big i la darrera en Btt, per camins des de Vilanova... Tot plegat fa de Montserrat el meu Big per excel?l?ncia, el m?s tradicional i el m?s repetit.

I despr?s l?any seg?ent vindria l?Envalira, el sostre dels Pirineus, i el 1985 la Bonaigua, eth Portilh?, el 86 cap a Vallter-2000.?Rasos de Peguera ?vindria el 1987 i aix? mica en mica, buscant nous horitzons, nous reptes, noves aventures.

?

Eren anys amb canvis de fricci?, clips als pedals, magn?fiques gorres de ciclista ja oblidades, peus que bullien inflats, multiplicacions m?ximes de 42 x 24, carreteres molt, molt, boterudes, amb graveta, ocellots impressionants, multitud de llegendes sobre productes miraculosos, en que ?els bons? anaven amb tubulars i se?n fotien dels desmuntables, d?entrep? a l?esquena embolicat amb paper de diari, un altre temps o, millor dit, una altra ?poca.

Parl?vem per les puntes dels cabells arrissats,
Malgrat tot, malgrat tot, avan??vem!

Coll del Cant?, 1988

A Vallter-2000 no hi tornaria fins l?any 1996 amb la mateixa Volta del Cor de Catalunya. Era el Cim Adolf Espinal (una cosa com ara la Cima Copi) amb el corresponen repartiment de medalles.

125 pujades diferents donen per molt. Algunes destaquen per les seves caracter?stiques pr?pies com ara la immensitat de la gran escalada al Veleta, 50 km des del centre de Granada, amb 2800 m de desnivell, feta a primers d?agost el dia de la Festa Major del meu poble, mentre els gegants ballaven a la pla?a o els bastoners esberlaven les seves eines al ritme de La boja.

Carretera al Veleta l'any 1994 quan encara estava asfaltada fins dalt del pic.

Dalt el Veleta amb el vent tradicional

?

O la incre?ble pujada al Roque de los Muchachos a la illa de La Palma, fins a 2400 m d?altitud sortint d?arran de mar, canviant la vegetaci? tropical per boscos de pins i despr?s muntanyes de lava.

A la Degollada de los Franceses

D?altres om les recorda per la baixada com em passa amb el Pozo de las Nieves a Gran Can?ria. Any 2001

Sortint tamb? del nivell del mar a la capital de l?illa, poques coses ressaltaria d?aquesta pujada que culmina als 1950 m per? la baixada cap a la cara sud de l?illa ?s una preciositat amb paisatges canviants del bosc a la lava, a la vegetaci? escarransida, a la majestuositat de la vall del barranc de Fataga

i acabant a les dunes de sorra de Maspalomas envoltades del dubt?s gust arquitect?nic del poble.

Tamb? es pot recordar una pujada per la boira quan puges al Garajonay i emergeixes per damunt la corona de n?vols i et canvia el dia de cop...

Una mica de turisme ciclero a una zona de Garajonay

i la pujada pel vessant sudest

Vista des de dalt la Cumbrecita o Caldera de Taburiente

?

Boira tamb? n'hi havia pujant el Ventana i no v?rem poder veure res. Dalt una claror rar?ssima.

O per la pluja com la pujada a la Corbata mallorquina envoltada de guiris en autocar que em prenien per boig...

?Dalt Eth Portilh? el temps no pintava gaire millor.

Tamb? pots recordar algun detall especial que hi pugui haver al cim com al Santuari de Sant Salvador amb els mallots de campi? del m?n del Guillermo Timoner

I alguns pujats amb s?rries tot fent alguna travessa o volta a l?illa com el Portilh?, Bonaigua, Cab?s, Cascajares, Teide, Foncebad?n o el Puig Major. La Bonaigua en plena travessia

o m?s en serio a la marxa de la Bonaigua el 2001

dalt del port de Cab?s venint per Tor el 1998

Puig Major, Mallorca, el 1995

I tamb? per alguna extremitud f?sica al situar-la al final d?una etapa d?envergadura com ara pujar al Montcaro sortint de Vilanova, que dista uns 170 km del cim. Any 1995

O pujar l?Urkiola al final de la marxa Jes?s Loro?o amb m?s de 180 km a les cames i despr?s d?haver pujat tot el que es va trobar pel cam?. 1995.

En mig de marxes hist?riques com la Triple Corona de Miranda de Ebro. Pujant el vessant sud de La Herrera el 1998

O l?escalada a Pal que es feia a la marxa dels Quatre Cims que muntava l?U.E. Sants amb Creueta, Toses, Merolla i Pal que et tocava entre 2 i 3 de la tarda. I la pujada a la Rabassa en mig d?un triatl? blanc, despr?s d?haver fet una cursa a peu i abans de posar-se els esquis de fons...

I tamb? contribuint una mica al coneixement dels nostres top?nims despr?s de pujar les dur?ssimes rampes del Coll de Pradell, probablement el m?s dif?cil dels colls catalans,

i col?laborant una mica en la plantada del cartell corresponent

... gran feinada d'un bon grup d'amics

O pujar el m?s dur de tots, l?Angliru, de manera inesperada i en condicions no massa recomanables com ara devorant una aut?ntica favada asturiana i entre copa i copa de vi alg? que osa dir, a que no hi ha collons d?anar ara a pujar l?Angliru? I trobar-se al cap d?un parell d?hores? renegant per la immensa rampa de la Cue?a de les Cabres, intentant aguantar l?equilibri i pensant en fer una altra pedalada abans de posar el peu a terra i aix?, pensant cont?nuament en que ser? la darrera, assolir brillantment el cim amb el batibull de faves a l?estomac.?Any 1999.?

?

I pel nord oest de la pen?nsula la duresa continua pels Ancares,

Foncebad?n pujant per Molinaseca

el Fonte da Cova o Trevinca,

?el San Lorenzo, la Cobertoria,?

el Collado Barreda o Jitu l'Escarandi el 2010

el Collado de los Bedules, 2010

I la bellesa dels llacs de Covadonga i Somiedo

?

O la de lestany de Sant Maurici el 1992

Alguns s?han fet molt durs perqu? ho s?n i d?altres perqu? l?estat de forma no era l?adequat, recordo aix? l?extrema duresa de la Cruz de la Demanda o del Moncalvillo a La Rioja o les gaireb? impossibles rampes dels primers quil?metres de la cara sud de l?Haza del Lino a prop de M?laga o les Lagunes de Neila i d?Urbi?n.

No hi va haver cap circumst?ncia especial en la primera pujada al Port de Cab?s excepte que vaig anar amb una btt llogada a Andorra que grinyolava per tot arreu. Per? en la segona ocasi? el vaig pujar per ponent per la pista que ve de Tor, amb s?rries, venint de l?Atl?ntic i acompanyat del meu fill a qui no se li va acudir cap altra cosa que esventrar la coberta a mitja pujada. Va ser necess?ria tota la manya i el millor enginy per poder arribar a Andorra i proveir el necessari.

A vegades un es pregunta la ra? de l?exist?ncia d?una determinada carretera que sembla no dur enlloc, que s?acaba a mitja muntanya, en el no res. Em va passar pujant les dures rampes del Travieso a la serra de Gredos en que tot de cop s?acaba la carretera al mig del prat. Li ho vaig comentar despr?s a un company nascut a Candelario, prop de B?jar, i abans de poder-li preguntar el sentit de la carretera ja em va dir que al final de la carretera, en una petita esplana que hi ha, el seu pare hi recollia les vaques cada tardor per baixar-les al corral. Sort que alguns cops aconseguim mossegar-nos la llengua abans de ficar la pota...

En el mateix sentit l?any 1999 vaig descobrir l?almerienc?Calar Alto amb el rerafons de la Sierra Nevada bastant abans que hi arrib?s la Vuelta.

De tornada al poble comentava a un amic a la terrassa d?un bar les impressionants vistes que es contemplaven des d?aquell mirador que jo suposava que no coneixia ning?... R?pidament va saltar un altre company dient que havia treballat durant 3 anys dalt el cim mentre constru?en l?observatori, realment el m?n ?s molt petit i la xarxa de Bigs encara m?s.

I fred, molt fred he passat pujant a aquestes muntanyes i encara m?s, molt m?s, baixant-les. Per? en el meu cas el m?xim de fred va ser pujant. Era a l?hivern a la cara nord del Teide venint de La Laguna, comen?a a plovisquejar i com m?s amunt m?s fred i la pluja que es transforma en neu i coronem el Port d?Iza?a, el m?s alt d?Espa?a amb doble vessant asfaltada, i a partir d?aqu? la carretera comen?a a baixar cosa que ignorava. El fred va passar a ser intens?ssim i em va agafar un tremolor que dif?cilment podia mantenir l?equilibri damunt la m?quina. Vaig estar diverses hores bevent t? al bar de la cru?lla abans no vaig recuperar les constants vitals i vaig baixar en autob?s de l?nea. Per? al cap de dos dies vaig tornar-hi a pujar, llavors travessant? l?incomparable mar de lava de la vessant sud i amb un bon sol. Un cas similar per? amb menys gravetat em va succeir baixant del citat Travieso i llavors el refugi el vaig trobar en un bar de Candelario.

O el vent furibund que arriba a tombar la bicicleta que em va fer desistir un cop al Montcaro o que va convertir en gaireb? impossible la senzilla pujada al Vix?a Herbeira, al extrem nord oest de la pen?nsula, el Big m?s septentrional d?aquesta s?rie.

?

protegit per uns bons acantilats i una magn?fica panor?mica de la costa i l'oce?

I els meus estimats dos mils que encara no he citat: Puerto Padilla, Arcal?s, Ordino. I els que els hi falta un p?l per ser-ho o diuen que ho s?n com la R?gua o Javalambre.

Javalambre 1994

?

I l?incomparable Sah?n, el m?s terrer de tots, aspre i dur, des del congost de Las Devotas encerclant el cim del Cotiella...

I?alguns que no voldria tornar a pujar per ser carreteres insofribles, carregades de tr?nsit i perilloses com ara el Guadarrama, l?Envalira o el Pajares. Pajares any 2000

Envalira, sostre dels Pirineus, el dos mil que m?s vegades he assolit i el millor m?rit del qual ?s, sens dubte,?pujar-lo pel nord des d'Ax-les-Thermes. Foto del 1998

?O simplement nefastos per manca d?atractiu com no sigui la seva localitzaci? geogr?fica a la punta m?s meridional de la vella Europa com Gibraltar.

En definitiva, dir?em amb Pere Quart

I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.

I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.

O sigui, una mica de tot amb les fotos que he estat capa? d'arreplegar.

?La Sagra, a Granada, 2010

Cerro Espu?a, a Murcia, 2010

Valdelinares a Teruel

Puerto del Sol, a M?laga, 2010

Cerler, a l'Arag?, 1996

Pe?anegra, a Castella el 1997

El Escudo a Cantabria, 2003

i la Lunada tamb? a Cantabria

Villaroya a Teruel el 2003

La Sia, a Cantabria, naturalment, el 2003

T?scar, a Ja?n, 2003

Larrau, Navarra, 2000

Lizarraga, Navarra, 2000

El Portillo de las Batuecas

Tornavacas

San Glorio, Asturias, 2000

Rasos de Urbasa, a Navarra, 2000

Mijares a Castella

Pe?a de Francia, a Castella, 1997

Pico del Ingl?s, ?pluja i boira a Tenerife, 2010

Panderruedas, a Castella, 2000

Noms curiosos, Pozo de las Mujeres Muertas a Asturias, 2004

O noms que sempre m'han encantat, com Las Estacas de Trueba a Cant?bria, un dels meus preferits

Navacerrada, a Castella, 2001

Cabeza de Manzaneda, a Gal?cia

?

Monte Aloia, Gal?cia

Santuario Nuestra Se?ora del Acebo a Asturias

Puerto del Le?n a Granada, 2005

Port d'Ares o de Confrides, a Alacant, foto del 2006

Pe?a Cabarga, a Cant?bria

El Boi, a Galicia, amb pocs (o cap) motius per ser a la llista

El Morredero a Le?n, que va seguit de Los Portillinos, for?a m?s colosal i interessant

I estacions d?esqu?, moltes estacions d?esqu?. A Gal?cia, a la Rioja, a Andorra, a l?Arag?, a Catalunya, a Andalusia, a Castella, sovint carreteres bones i amples que s?acaben en un gran p?rquing...

I, de moment, fins aqu? hem arribat.

I perqu? s? que vosaltres
anireu m?s lluny que jo,
estic gel?s i content,
molt gel?s i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix s? que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
nom?s un vianant.

Higa de Monreal

?Entrevista de Xavi Gonz?lez publicada al peri?dic El 3 de Vuit de Vilafranca del Pened?s el dia 5 de novembre de 2010, amb motiu de la not?cia:


Publicado por FredericRafols @ 17:11  | 2010
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitat
dijous, 14 de Octubre de 2010 | 15:49

Enhorabona!!! Sempre que no us trobo per la cote en uns dies, apareixeu de sobte amb un altre nou repte assolit. Es complicat afrontar reptes tan competitius, sense treure lo més dolent de la competitivitat. Bona sort i a continuar pujant!!!

Couto