dilluns, 09 de Abril de 2012

La Gran Bretanya, la gran illa europea que faltava

 

Era previsible que tombar en bici pel Regne Unit tot just començar el mes d’abril seria arriscat i caldria conviure amb males climatologies ...i així va ser. Amb la prudència que dona l'edat vam endagar bicis tot terreny amb coberta llisa, bons cangurs i cap a l'avió!

El primer i segon dia a Gal·les el temps va respectar i vam coronar el Gospel Pass en terrenys sec. Feia dies que no plovia...

 

 

al Devil’s Starcasse comencen les dificultats orogràfiques que ens acompanyaran sovint

i després començaríem amb les carreteretes estretes, “single tràfic” en diuen, amb el molt difícil Bwlch y Groes, tots dos amb pendents ja superiors al 20%

 

i el Horseshoe Pass

 

Abandonem Gal·les i a Anglaterra ens estrenem amb el Mam Tor

 

Snake Pass

 

Holme Moss

 

Oxenhope Moor

El Cow & Calf, unes penyes que agraden als anglesos

 

Carreteres molt estretes i grans dificultats altimétriques al Wrynose Pass que farem per ambdues vessants, amb primers avisos de rampes del 30% de pendent i visions massa escèniques de la pel·lícula però espectaculars

 

 

Igualment difícil resulta el HardNottPass amb noves senyals del 30%

i una furgoneta que es va quedar atrapada en les duríssimes rampes i va causar un tap...

 

 però també vam coronar

Al proper Kristone Pass ja va començar a nevar i el fred era insuportable

Vam haver de suspendre els següents colls de la ruta i quan va parar de nevar, ja en terres escoceses, ens vam atrevir amb el Glen Quaich en mig d'un paisatge solitari i glacial

 

I cap al gairebé deshabitat extrem nord oest del país vam pujar al Bealach Ratagain

 

I al força dur Bealach Na Ba sota la pluja i amb molt fred

 

Les pistes d’esquí  de Cairn Gorm van ser una tornada a la normalitat de les carreteres amples i pendents civilitzades

 

Tom Dubh i Lecht Road amb la permanent amenaça de la pluja

 

I el petit i poc destacable The Strone que com qui no vol la cosa

té l’honor de significar el meu Big número 500

 

Dewil’s Elbow

 

El Carter Bar és el coll que uneix Escòcia amb Anglaterra. El pugem per la banda escocesa sense massa dificultat i l'endemà de que ho fes en Claudi Montefusco que acaba d'arribar a aquestes terres escoceses

El Harside Cross ja és terra anglesa un altre cop

 

I clourem el periple pujant a l’antena del Great Dun Fell, la deserta, estreta, inclement i extremadament dura pujada al (pel meu coneixement) cim asfaltat més alt de la Gran Bretanya.

 

En total, 23 Bigs més a la col·lecció i rendició de pleitesia a la música sorgida de Liverpool i de The Cavern que va marcar la nostra generació. Thank you Beatles!.


Publicado por FredericRafols @ 19:43  | 2012
Comentarios (5)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitat
dimarts, 10 de Abril de 2012 | 23:26

Maravilloso pareja,que bien que lo pasais a golpe de pedales...muchas felicídades por vuestras pedazos de rutas ...

Publicado por Invitat
dimarts, 10 de Abril de 2012 | 23:27

Soy Paqui ...

Publicado por Invitat
dijous, 12 de Abril de 2012 | 1:09

Espectacular. No teniu limit.

Publicado por Invitat
dijous, 12 de Abril de 2012 | 1:12

Espectacular. No teniu limit.

Josep Fornells

Publicado por Invitat
divendres, 13 de Abril de 2012 | 0:20

Aixo si es un bon ambient, i sembla que la GB es planera i no te muntanyes. Es una pasada, Felicitats.

Josep E.