dissabte, 25 de Agost de 2012

Esvelta, ràpida, fina i delicada, massa fràgil, la bici de carretera és el vehicle ideal per conèixer món a poc a poc. Més lenta, vasta, forta i resistent, la bici de muntanya serveix just per quan s’acaba l’asfalt i els camins són pedregosos...

El Mulhacén és no només el pic més alt de la península sinó probablement l’única pujada europea en que es remunten més de 3.000 m de desnivell, doble motiu per intentar-la i, està clar, cal fer-ho en bici de muntanya. Des dels 447 m del pont damunt el torrent d’Órgiva fins el cim del Mulhacén a 3.482 m hi ha un desnivell de 3.035 m, i encara en podríem afegir 100 més si sortíssim del pont damunt del riu Guadalfeo.

Pujar al Mulhacén des d’Órgiva es ja de per si una pujada excepcional però el pla era també posteriorment coronar el Veleta (3.394 m) pel vessant sud o sigui per la pista. La por a patir una calorada extrema si les parts finals de l’ascensió coincidien amb les hores centrals del dia i la consciència que ja no tenim 40 anys ens decideixen a partir l’etapa en dos.

Amb un equipatge mínim sortim d’Órgiva amb la idea de fer nit a Capileira, just 1.000 m de desnivell amb 20 km de carretera.

 

L’endemà arranquem encara negra nit, un km més de carretera en bon estat i 19 km primer de carretera fatal i després de pista.

Queda clar que per una pista prou bona anem de cap al Mulhacén

 

Comencem a veure prou nítids els dos cims culminants de la Sierra Nevada.

 

Poc més enllà del Mirador de Trévelez i la cruïlla cap al refugi de Poqueira, a la cota 2.730, just on surt el sender cap al Mulhacén, parem a menjar una mica. Hem pujat 1.283 m en 20 km.

Per guanyar els 752 m restants queden 7 km de pista pedregosa amb més d’una embarrancada necessària

i quasi un km més en que cal arrastrar la màquina des del Mulhacén Chico al verdader Mulhacén. I després de quasi 4 h de bici des de la sortida de Capileira s’acaba coronant...

 

El vessant nord no és pas ciclable

 

El Veleta sembla proper i llunyà a la vegada

 

La baixada del Mulhacén per accedir de nou a la pista del Veleta que havíem abandonat anteriorment resulta ser la part més complicada i fatigosa de l’etapa. En menys de dos km per un corriol de molt fort pendent per terreny inestable i que cal fer arrossegant la bici baixem 420 m de cota i hi perdem molt temps.

Mentre baixem la vista de la pista a seguir està clara

 

La traça per la que hem baixat

 

Queden 10 km més fins al cim del Veleta (3.398 m) remuntant 360 m, la llàstima és que hi ha alguna lleugera baixada, el camí és també prou pedregós i la manca d’aigua ens fa dubtar de seguir endavant. Cal tirar d’experiència i ofici, o sigui fer el mínim esforç, per assolir l’objectiu.

 

El tram final és prou dret i costerut.

 

Passem l’anomenat Collado del Veleta prop del refugi de la Carihuela

 

I finalment coronem quan fa poc més de 8 hores totals des de la sortida de Capileira

 

El Mulhacén vigila de prop el seu germà petit

 

La baixada final fins a Órgiva té uns 45 km prou ràpids i confortables.


Publicado por FredericRafols @ 19:10  | 2012
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitat
diumenge, 26 de Agost de 2012 | 9:04

Quin cansament, ja començo a suar...