dilluns, 10 de Setembre de 2012

2012: es compleixen 25 anys de la meva primera pujada en bici al Tourmalet i cal celebrar-ho d’alguna manera. I ho fem pujant-lo en cotxe, contemplant la llarga processó de ciclistes que ho fan pedalant  per la pujada que rep més debutants en el ciclisme d’alta de muntanya.

El nostre repte d’avui serà un altre: pujar fins dalt l’observatori que ens contempla tant quan pugem per la banda de La Mongie com per la banda dels Esukaltels.

El Pic del Midi de Bigorre culmina als 2877 m, 762 per damunt el Tourmalet.

Vessant Euskaltel del Tourmalet des de dalt del Midi

 

Hi ha uns 6 km de pista ampla que comença fàcil i suau per anar inclinant-se i omplint-se de rocs successivament, fins guanyar uns 560 m de cota.

 

A ma esquerra deixem avall el llac d’Oncet.

 

Aquí s’acaba la pista i cal agafar el corriol a l’esquerra

 

 A partir d’aquí, un sender inicialment una mica ciclable i posteriorment  cada cop més infumable per guanyar uns 200 m en un quilòmetre, aproximadament.

 

La part final és totalment impracticable i amb pendent superior al 20%.

Coronem

 

i completem un quartet estiuenc en btt gens menyspreable: en dos mesos hem petjat Mulhacén (3482), Veleta (3398), Sommelier (3009 (?)) i Midi de Bigorre (2877 m).

 La baixada pel corriol permet anar més estona damunt la bici.

 

 

La tarda amenaça pluja i tenim previst el Port de Gavarnie de 2270 m. Comencem aviat a pedalar després de menjar una mica. Se’ns posa a ploure poc després de passar Gedre i una mica més enllà del poble de Gavarnie tot és negre i comença a tronar, s’albira la tempesta. Faig mitja volta a buscar el cotxe mentre la Núria continua pedalant amunt. La pluja serà intermitent però no arriba a descarregar amb força.

Pujo el cotxe fins el  Coll deTentes, espero la Núria que arribi, vagi fins al Gavarnie o Boucharo o Bujaruelo, es faci la foto i torni.

Coll de Tentes des del Port de Gavarnie

Dalt del Port de Gavarnie

i sota els més de 3000 m del Taillón.

 

Baixem en cotxe i arribant a Luz St-Sauveur ja estarà dues hores plovent sense parar.

 

L’endemà arranquem cap a Luz Ardiden, pujada més dura en la seva primera meitat que no pas en la segona en que la carretera es recargola sobre si mateixa.

Des de baix, la traça es marca a la muntanya

 Des de dalt, la serp s'observa recargolada

 

Però no hi ha obstacle insalvable

 

L’espectacular i fantàstica pujada a Pont d’Espagne està actualment (no ho estava fa anys) capada per unes escales, l'avantatge és que no pot passar cap cotxe ni moto. Amb bici cal continuar amunt

 

I quan s’arriba a l’anomenat Pont d’Espagne, cota1496 m, també.

Encara falten més ponts

 

I quasi tres km per passar el Llac del Paradís

i arribar al final de l’asfalt a 1630 m d’altitud,

 

És la vall de Marcadau, entre el Balaitus i el Vignemale, el paisatge val la pena.

La baixada, tan atractiva com la pujada


Publicado por FredericRafols @ 13:49  | 2012
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios