dilluns, 04 de Mar? de 2013

D'Ogassa al Puig Estela, un kilòmetre vertical

Les poques vegades que he anat d'excursió a pujar un pic sempre he pensat que tot plegat anava massa lent, paisatge repetitiu, masses hores per arribar a la fita, masses hores per tornar... faltava vivacitat, algun al·licient més.

Potser per això, darrerament m'he anat introduint a les curses de muntanya: pujada al Montgrós, al Turó de les Tres Partions, al Montagut, al Formigosa, a la Morella i ara tocava anar una mica més amunt, tocar els 2000m. I a Ogassa han estrenat una cursa de només 5 km per pujar fins el Puig Estela, a tocar del Taga, que arriba als 2007m d’altitud, uns 1100m de desnivell total.

El primer km ja puges més de 120m de desnivell i a partir d'aquí un anaerobisme sostingut que acaba durant més d'una hora, una barbaritat...

Sort que la gràfica l'he vist després un cop ja feta la cursa. Veieu el 3er km: passa dels 1300 als 1700m, un 40% de pendent mitjana, una bestialitat. Sort que el segon i el quart només tenen el 20%... Al final només quedava que t’acabessin de rematar a la baixada que, ja fora de cursa, s’ha fet interminable.

 

Clar que l’equip de garrafencs que m’acompanyaven s’ho mereixia. La Tere, la Pucca i el Capi tots experts en la matèria. En Xavi i jo, els debutants.

I ja posats a la feina

Un temps total d’una hora i quart, ço que és equivalent a 880m d’ascensió per hora, no està gens malament! I no està malament perquè malgrat aquesta velocitat està directament relacionada amb el pendent, regularitat o uniformitat del terreny, en bicicleta no sempre es superen els 700m de desnivell per hora i per pujar-ne 800 ja cal una pujada amb fort pendent i certa regularitat. O sigui que 880m sense pedals i sense rodes, pujant de quatre grapes, agafat per les herbes i matolls, relliscant en més d’un cas, fent cua en alguns embuts i sent debutant en la matèria cal considerar-ho ben notable.

Amb la Tere hem coincidit al primer terç de la cursa després m'ha clavat 7 minuts i ha fet 2ª de la seva general a menys d'un minut de la coneguda Teresa Forn. Per cert, el guanyador n'Agustí Roc, va de campions del món això...

La part superior de la canal per on es pujava

El gran Capi una mica més amunt

 

La Pucca ja fita el cim

Total una nova experiència muntanyera.

Aquí unes imatges de l'Agustí Roc, el que va guanyar

 

.............

La temporada pedestre havia començat a Sant Martí Sarroca

Després els Dos Pics de Querol

 

La muntanya de Sant Pau de Vilafranca

Per Sant Esteve ja havia tingut ocasió de veure de que es tractava això de pujar una muntanya a l'esprint. La cronopic de Canyelles, amb pujada al Turó de les Tres Partions

Pujada amb l'Albert al vèrtex de la Morella

I el Cross de Sant Pau a Ribes amb pujada al Mongrós

I ara de cap a la bicicleta!

.................

I el dissabte 9 de març es pot dir que comença la temporada de bicicleta, 77 km a 27,9 per hora per les Conilleres i el Baix Penedès.

A quarts d'una a casa, dutxa, dinar, siesta ...i cap a Canyelles a fer l'Sprint Vertical al Pic de l'Àliga en plan crono escalada.

Sensacions insólites amb les cames molt pesades mentre el camí va pujant. Quan el corriol agafa pendents dels 20 o el 30% la preocupació és que no m'agafi rampa i hagi d'acabar de sobte l'experiment.

Finalment, esbufegant i agònicament arribo al cim, uns 25 minuts per fer 3,3 km i pujar 360 m de desnivell. Després, baixant, no havia fet 4 passes i ja tenia les dues cames bloquejades...

 

 

Vaig treure a passejar la vella samarreta del PPCD, 44 anys més tard d'estrenar-la al Cross de Granollers del 1969

Formàvem un bon equip amb en José Gálvez, el Ton Compte, Dado Pelegrí i Emili Ramon Figueras

 

i 42 d'aquestes dues del 1971, a les pistes d'Igualada

 

i al vell estadi de Montjuïc abans de l'enderroc olímpic

La mateixa samarreta que servia per jugar a futbol amb el Josep M Parera, Josep Martí, Joan Carles Duran, Jacint Conde, Xavier Ràfols, Cisco Surroca, Dado Pelegrí i Pisa.

 

Altres corregudes interessants amb altres samarretes

Debut maratonià a Sant Sebastià, estadi d'Anoeta, 1995

Marató de Barcelona el 2001

Cross de la Talaia, 2001

1995, Marató d'Atenes, sortida de Marathonas

 

Marató d'Atenes, arribada a l'Estadi Olímpic Panatinaikos

Equipasso a la Mitja Marató Rural de Ribes el 2013

 

 

 


Publicado por FredericRafols @ 14:19
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios