dilluns, 01 de Abril de 2013

Per l'Atlas entre berbers 2013

 

Vencent prevencions anteriors, iniciem una nova aventura combinant bici i cotxe amb la idea de fer la volta a l’Atlas coronant els seus cims més emblemàtics.

La primera fita és pujar a Imlil, el poble del que parteixen els excursionistes i escaladors que volen assolir el cim de Toubkal que amb els seus 4167 m és el punt culminant del massís de l’Atlas. Sortim d’Asni, a 20 km i 750 m més avall. Aviat ens adonem que el país és un pèl  diferent del nostre

 

Abans de mitja pujada comença a ploure.

Ens refugiem en un cobert per continuar quan amaina

Passem el darrer poble abans d’Imlil

però a l’alçada de la cota 1900 la pluja ens fa desisitir. No deu faltar massa per la fita proposada però veiem que baixar d’allà dalt plovent serà tota una temeritat, més val deixar-ho córrer... La baixada resulta insuportable i tremolant arribem a baix com pollets.

L’endemà comprovem com la pluja que ens va caure va ser neu més amunt i, sortint de Marrakech, l’Atlas està molt més blanc que el dia anterior.

 

Avui pujarem a les pistes d’esquí d’Oukaimeden, 28 km de pujada a més del 5% per guanyar 1500 m de desnivell amb puntes a l’entorn de l’11% i arribant als 2600m d’altitud. Poc té que envejar a les grans ascensions alpines...

Malgrat la por a la neu, per la part baixa ja copsem l’arribada de la primavera

 

La pujada és interminable, la neu rodeja la carretera però l’asfalt en queda lliure.

 

Hi ha diversos poblets per damunt dels 2000m

Al cim hi ha un estany i un camp de neu

 

El berber s’ha sorprès de veure’ns arribar pedalant però aviat es refà i ens intenta vendre collarets, minerals i fins una daga. No té sort i es vol retratar amb nosaltres

De baixada encara queda esma i agafem un trencall cap al Tizi-n-Taslitane, un coll de 1885 m sense massa singularitats.

 

De baixada busquem per menjar i reposem mentre ho preparen

 

L’endemà tirem més avall i pugem al Tizi-n-Test per la cara nord (2092 m) per una carretera molt estreta i revirada

 

 

El cim de la cara nord és distint i distant de l'oficial de la cara sud

 

 

La pujada pel sud sembla molt visual i deu fer pànic veure-la des de baix i haver-la de pujar a pedal

 

El Tizi-n-Taghatine (1886 m) dista 40 llargs km de Taliouine, punt del que volem sortir. En fem la meitat per la tarda i així contemplar la diferent lluminositat de la caiguda del sol damunt les muntanyes

 

L’endemà al matí fem la part restant, entre ases...

i encara ens allarguem 10 km més enllà fins el Tizi-n-Zbein (1830 m) contemplant la immensitat del semidesert

 

 El berber que hi ha al capdamunt del cim no entén que puguem fer mitja volta després de l’esforç d’arribar fins allà...

Ell no sap que el Tizi-n-Zbein és, ni més ni menys, el coll diferent número 1700 de la meva particular colecció...

 

La Cara sud del Tizi-n-Tinififft (1680 m) des d’Agdz resulta més empipadora pel vent del nord que no pas pel pendent de la carretera.

A mitja pujada es contempla l’inici de la coneguda vall del Draa

 

La natura és contundent

 

 

Des del cim es veu nítida la banda nord

 

La baixada resulta molt més suportable

El vent resulta encara més molest al pujar al Tizi-n-Tichka (2260 m), probablement el coll més emblemàtic de l’Atlas, el que separa la plana de Marrakech de Ouarzazate. Són 24 km de pujada des d’Agouim passant alguns pobles en la primera meitat

 

 

Més amunt el vent gairebé és a punt de tombar-nos però al final coronem

 

 

Una mica de descans entre palmeres

 

 

Amb l'omnipresent símbol berber

No tenim la mateixa sort a les Gorges del Dadès i davant el vendaval ni tan sols gosem baixar les bicis del cotxe. Fem turisme tradicional i ens estalviem pujar les populars paelles

 

Mentre travessem entre cingleres

 

Hi ha llocs realment espectaculars

 

Ens n’anem cap a les Gorges del Todra on l’aire és més suportable. Tot comença a partir del palmerar de Tinerhir

 

El pas entre cingleres resulta encara més espectacular que al Dadès

 

La gorja es va obrint poc a poc i pendents irregulars fins arribar a Tantetoucht (1760 m), 22 km més amunt.

 

 

 

Si pareu a Tinerhir o Tinghir, visiteu al Roger Mimó que regenta l’hotel Tombuctú i ha escrit alguns llibres sobre l’Atlas i els berbers. És un verdader expert en aquestes muntanyes i les seves rutes.

L‘endemà tirarem més amunt per la mateixa carretera, des de Toumililine o Timoula (1980 m) fins coronar el Tizi-n-Tinherouzine (2700 m), probablement el coll asfaltat més alt del Marroc.

Els 10,5 km finals promitgen el 7% i arriben al 14%, una gran, desèrtica i solitària pujada.

 

 

 

Per dalt no passa ningú però també hi ha un aïllat berber

 

Deixem l’Alt Atlas i cap al nord apareix el contrafort de l’Atlas Mitjà amb un primer pas de categoria, el Col du Zad de 2178 m.

El paisatge és diferent del que hem vist fins ara, amb alzines i els primers cedres

Per la banda nord el coll està protegit per un espectacular altiplà al voltant del 2000 m d’altitud.

A la mateixa serralada pugem també al Tanout-ou-Fillali (2070 m), una pujada com l’anterior, suau i amable que clou el nostre periple per l’Atlas i el Marroc.

 

En tota aquesta volta les carreteres han estat de dos tipus. Les vermelles o nacionals i algunes grogues tenen dos carrils que permeten just el pas de dos cotxes. Altres grogues i les blanques que abunden en muntanya són estretes i no permeten el pas simultani de dos automòbils. Ambdues modalitats tenen vorals de terra als que cal apartar-se quan es creuen dos cotxes si un és mínimament prudent. Sovint hi ha un graó entre el paviment i el voral i aquest no sempre està en bon estat, una bici amb rodes gruixudes resulta molt més apropiada que unes rodes fines de 23’.

El trànsit no és massa abundant i el respecte als ciclistes no és gaire diferent al que estem acostumats a la nostra terra.

 

Ara mateix enfilo aquesta ruta
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a pedalar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

Posem senyals de pedra pels camins,
senyals concrets, de fonda plenitud.

 


Publicado por FredericRafols @ 20:47  | 2013
Comentarios (3)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitat
dimarts, 02 de Abril de 2013 | 0:16

S'em fa la boca aigua de veure i llegir les fotos d'aquest viatge. Anims i forces per continuar amb aventures com aquesta. Josep E.

Publicado por Rokosovsky
dijous, 04 de Abril de 2013 | 15:48

¡Qué espectáculo! La verdad que se agradecen, sobremanera, tus aportaciones, siempre novedosas (al menos para míGui?o, sorprendentes y estimulantes.

Supongo que habrá sido una grandísima aventura, ¡enhorabuena y gracias!

Publicado por slow
diumenge, 07 de Abril de 2013 | 19:30

Enhorabuena!!! siempre es una gran experiencia visitar otras culturas, otros paises, saborear la inquietud y en cierto modo el riesgo.

 

saludos

slow