dilluns, 14 de Octubre de 2013

Retrobant l’Izoard

Un dels objectius d’aquest ràpid viatge era retrobar-se al cap de quasi 30 anys amb la mítica de l’Izoard, un dels primers colls alpins que vaig descobrir a cop de pedal. Llavors va ser una jornada molt dura fent el Galibier, l'Izoard i altre cop el Galibier per completar uns 190 km, va ser el meu bateig a les grans marxes, eren altres temps...

Abans d'afrontar el colós del Queyràs vam fer una incursió al massís i parc nacional dels Ecrins per contemplar els alts cims que l’envolten i arriben a superar els 4000 m.

Des de L’Argentiere-la-Bessée són 24 km fins l’explanada glaciar del Pré de la Dame que culmina als 1874 m. Primer s’avança entre boscos que ja porten posats els colors de la tardor

  

La pujada és suau fins a Ailefroide i passat el pont comencen els 6 km fortament inclinats que ens han de dur al cim. Malauradament, el cel està totalment tapat i de veure el Pelvoux, la Meije o la Barre des Ecrins, res de res, només núvols

 

 

Per la tarda toca l’Izoard per la banda sud, ja dins del parc del Queyras. Poc més enllà del trencall amb la carretera que puja cap a l’Agnel comença a caure una fina pluja, de moment cap problema. A uns 8 km del cim es fa una mica més densa i comencem a pensar en una duríssima baixada tremolant i passant fred. Decideixo fer mitja volta i anar a buscar el cotxe, la Núria tirarà amunt i ja l’arreplegaré a dalt. No haurà estat possible repetir la pujada de quan era jove...

Arribo a dalt amb el termòmetre a 2 graus.

El coll a 2.360 m d’altitud està solitari, cau una fina aigua neu i la Núria ràpid a canviar-se i cap al cotxe.

 

Ha nevat durant la nit i l’endemà al matí a 8 km del cim es contempla aquest panorama

 

La nostra idea era passar el  coll i continuar el viatge cap a la banda italiana però la solitària carretera està glaçada i poc abans de coronar fem mitja volta i canviem de plans. Agafem bicis de muntanya i ens dirigim al Sommet du Bûcher, de 2.210 m d’altitud. 11 km de pujada per damunt del 8%, troços asfaltats, encimentats o de terra i pedra solta, hi ha de tot.

Al darrer km la pista està coberta de neu gelada i tenim més d’una patinada sense massa conseqüències. El termometre de la bici marca -3, sort que fa sol i hem portat un munt de roba cap amunt...

 

No hi ha dubte que som els primers del dia que trepitgem aquesta neu

 

Després anem a buscar un Big a prop de Savines-le-Lac, el Col de Pontis. Anuncien 4 km al 11,5% i a la pràctica són uns 5 km a poc més del 9%, un bon gavarrot que costa de pujar però al menys no fa fred.

Després d’anar seguint els cartells indicatius per als ciclistes que hi ha a cada km falta el cartell del cim, algú se’l deu haver emportat.

 

L’endemà ens enfrontem a la dura pujada al Mont Colombis des de Remollon, també a prop del pantà de Serre-Ponçon. Un Big de molta categoria, 12 km al 9,2% de mitjana i màximes del 16%. De bon matí el fred ens esperona a pujar amb promptitud. Comprovem que encara som capaços de pujar a ritme de quasi 800 m de desnivell per hora, mai menys!

 

De baixada, cal tapar-se al màxim

Salut i fins la propera!!


Publicado por FredericRafols @ 10:45  | 2013
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios