dilluns, 27 de Abril de 2015

La Primavera, la Corsa al Sole, la Milanissima, la Sanremo, la Classicissima,

 ...la Milano – Sanremo!

Pura velocitat damunt la bicicleta fins l’extenuació.

 

I aquí l’equip fent turisme abans de la contesa. El Toni, el capo de la logística, el Juanjo, el Francisco, el Jordi, el Pedrito, la Neus, el Ton, la Núria, el Xema i un mateix. Una gran representació de la Unió Ciclista Vilanova encapçalada pel propi president i altres membres de la junta, un club en plena forma!

Al programa hi ha un menú de 297km i uns 1900m de desnivell.

Quasi tots els protagonistes abans de sortir

Pis en força mal estat, picat, aixecat, forats com piscines olímpiques,... molta tensió al pilot, punxades, alguna caiguda, bidons volant, manxes, algun tubular, tot per terra amb els sotracs. Rodones, moltes rodones, potser més d’un centenar i dotzenes de semàfors passats en vermell, ...tot forma part de la festa. Rodar, rodar i rodar...

Els primers 125 a plat sense concessions, 3 hores i mitja, a quasi 35 per hora, buff! Comença el Turchino, llarg i suau, també comença a ploure primer suau, aviat s’anima i ens cau el món a sobre.

Coronem, passem el túnel i a l’altra banda para de ploure. Baixada mullada cap a Gènova i comença la gran cavalcada per la “riviera”, ara ja amb més de 150km al damunt, pobles i més pobles, rodones i semàfors. Cap al 240 el que s’anima és l’orografia i comencen els capos.

Cames dures de tant forçar per no perdre el grup, forces delmades per les fuetades a les sortides de les rodones, clatell empedreït de tant acotar el cap vigilant rodes i manillars, consumits per la tensió de la velocitat sostinguda... i al final et quedes sol...

El primer el capo Mele, el Cervo, el Berta, curtets però fan mal, les cames estan acostumades a tirar de plat durant hores. Després la pujada a la Cipressa,

més llarga, oliveres, el campanar de la Cipressa que hem anat vislumbrant mentre pujàvem i que ja coneixíem,

el principi del final, baixar, rodar una mica més i el “bivio” al Poggio. Trencall a la dreta, 3km cara amunt, suaus, 287km a les cames, a 10 de la meta, una certa emoció... Coronem el Poggio di Sanremo, l’èxtasi dels ciclistes rodadors, baixada complicada però eufòria indissimulada, ...i avinguda Roma, l'avinguda més famosa de les clàssiques de primavera, arc de meta, arribada xiulant com si res...

o rient amb la gràfica de fons

abraçades i petons. Deu hores passades a tota velocitat, suficients per entendre la teoria de la relativitat. Gelateria Garibaldi. Pasta party. Sono molto contento!

Tots amb menys de 10 hores dalt de la bici, més de 30 de promig, alguns a 34 i 35, el Francisco amb el cable del canvi de pinyó trencat des del km 40 i sense poder moure’s de l’11, tot plegat una solemne bestiesa...

Les dues heroïnes de la prova, dones de més de 30 per hora.

Han passat vint anys de temps viscut
marxant, rodant pel món, pujant, vivint!
Han passat vint anys.
Han passat vint anys de temps viscut.
Quin gran moment per reprendre,

per reprendre la nostra vida.

1995, vint anys més joves, ja solcàvem la "riviera" italiana, Savona, Spotorno, Finale Ligure, Ceriale, Imperia, Riva Ligure e bivio al Poggio. Llavors ja ho dèiem en acabar: Quin cansament! Mai més una cosa així! I aquí hi hem tornat a ser...

I ja ho deia l’any passat en acabar la Volta a Mallorca 312: aquesta ha estat la darrera vegada que m’apunto a una cosa semblant... Però clar, no havia fet mai una cursa de llarga distància a 30 per hora i calia provar-ho al paradís de la velocitat.

I aquí queda l’historial per damunt els 250km, les proves que fan afició i creen adicció, confio en no tornar-hi!

1992, Paris Roubaix, 267km, 24,2.

1994, Zaragoza Vilanova, 262km, 23,2.

1995, Milano Sanremo, 290km, 29,5.

1999, Trodheim Oslo, 542km, 27,7.

2002, Tour de Flandes, 273km, 23,2.

2010, Barcelona Perpinyà Barcelona, 611km, 24,0.

2014, Volta a Mallorca312, 312km, 27,0.

2015, Milano Sanremo, 297km, 30,3.


Publicado por FredericRafols @ 19:46  | 2015
Comentarios (1)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitat
dilluns, 08 de Juny de 2015 | 14:24

IMPRESSIONAT!!!!! Vint anys després i com si res!!! FANTÀSTIC!!!