dijous, 17 de Mar? de 2016

2016 Corrent per la carretera de les Aigües

S’acaba l’hivern, s’acaba el córrer a peu…  A partir d’ara tocarà centrar-nos en la bicicleta.

Però abans calia saldar un deute amb la capital del país, tant de temps sentint a parlar de córrer per la Carretera de les Aigües i encara no ho havia tastat mai. Esperant coincidir amb algú altre amb la mateixa dèria van passant els anys i la cosa queda pendent o sigui que agafo el cotxe tot sol i em presento a la línia de sortida d’un dia qualsevol a mig matí. Només una vegada havia corregut per Collserola, el 2002 en la mitja de muntanya que llavors s’hi feia pujant i baixant per tot de corriols, vaig baixar de 2 hores per ben poc, 1h 59’41”, ni una foto de record.

Em planto a la Plaça Mireia d’Esplugues de Llobregat,

tot ben indicat,

una mica de pujada inicial però després tot ben pla.

Miradors,

indicadors quilomètrics,

passeres de fusta,

passeres d’obra, tot molt cuidat, sembla una capital europea.

I vistes de la gran ciutat, del Baix Llobregat, de Montjuïc, el port, l'observatori Fabra, el Tibidabo...

No havia fet previsió d’aigüa però me’n trobo una al km 6,5,

després en vindran un parell més fins completar els 9 km en que s’arriba al Pla dels Maduixers, ja contemplant la Serra de la Marina a l’altra banda del Besós.

Foto i mitja volta.

I poc abans d’arribar agafo a l’esquerra la dura pujada que duu al cim del turó de Sant Pere Màrtir on hi ha repetidors de comunicacions.

Vista des de dalt el turó

Una bona correguda d’uns 20km, gairebé tot pla tret del turó final. Vistes interessans sobre la conurbació...

Aquest hivern no ha estat massa profitós pel que fa referència a curses ni llocs insòlits. Només una participació al Cross de Sant Pau, a Ribes, i para de comptar. No anava pas sobrat de preparació (hi ha hagut fites ciclistes importants, aquests darrers mesos), ni tampoc era dels més joves, a simple vista fins i tot diria que deuria ser el més veterà o poc se’n hi faltava. I per acabar-ho d’adobar aquest any era la 49ena edició cosa que implica que la propera per poc que pugui també tocarà repetir. I és que si no recordo malament crec que vaig córrer la II edició que deuria ser el 1969, en devem quedar pocs d’aquests...

Com ja faig darrerament des de que em va caure a les mans, a les curses locals miro de treure a passejar la vella samarreta del “PPCD VyG”, tot un clàssic vilanoví... La vaig recuperar per la Cursa Popular del 2011 en que en van fer una nova estampació al celebrar no sé quin aniversari, vaig trobar la vella i vaig passar de comprar-me la nova.

Precisament la deuria estrenar el 1969, aquí una foto d’aquest any al Cross de Granollers (la cita més important del calendari català de cross, amb participació de Mamo Wolde que el 1968 havia guanyat l’or olímpic a la marató dels jocs de Mèxic).

Encara que la foto d’aquell temps que més m’agrada és la d’una sortida al vell estadi de Montjuïc

I com deia, pocs quilòmetres pedestres aquest hivern, amb prou feines arribaria a Burgos passant pel Puerto de la Pedraja, aquell que vaig pujar per primer cop en bici i alforges el 1988,

en un àrid viatge de 1200 Km des de casa fins Santiago i A Coruña. Em plau recordar algunes fotos de l’esdeveniment de fa 28 anys...

Fins arribar al Santo

Senyorejant camins,

Carreteres, pistes, somnis endins,

La vida et canvia.

Senyorejant camins,

Escalant els més alts cims,

Et guia l’alegria!


Publicado por FredericRafols @ 19:44  | 2016
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios