diumenge, 29 de Maig de 2016

Modernisme i Cicloturisme

Post data: A Sitges no deixen fer fotos dels quadres: m'he de conformar amb fer fotos del mar i del baluard, tot a contrallum...

El Modernisme és un moviment cultural i artístic que s’inicia el darrer quart del segle XIX tenint el màxim esplendor al tombar cap el segle XX. És un moviment que marca un retorn a la naturalesa, als motius naturals en la decoració i al domini de les línies corbes per damunt les rectes. L’home que en el darrer segle i mig s’havia anat traslladant paulatinament del camp a la ciutat recloent-se durant llarguíssimes jornades laborals dins les fosques fàbriques comença a buscar de nou la llum i la natura, el sol i l’aire pur, a sortir de l’abatiment i l’ofec i intentar petits espais d’oci i llibertat.

En paral·lel al Modernisme es desenvolupa la bicicleta, una màquina de dues rodes moguda amb pedals i que evoluciona ràpidament també en el darrer quart del XIX. La bicicleta inicia el seu camí com a símbol de llibertat individual primer per les classes més adinerades i estenent-se paulatinament a totes les capes socials fins conquerir els joves i la canalla.  

Un dels bons pintors del Modernisme Català, Ramon Casas (1866-1932), va pintar ja l’any 1896 el quadre El descans dels ciclistes, una imatge d’una excursió al camp de membres de l’alta burgesia barcelonina d’aquell temps.

Semblava que faltava una roda però hi és...

L’any següent, el 1897, pinta el Tàndem on hi figura ell mateix i la seva pipa junt amb l’amic Pere Romeu, o sigui que no només s’havia inventat la bicicleta sinó que ja s’anaven fent adaptacions de la nova màquina a usos més específics com les bicis de carreres o per a dues persones que compartien experiència.

I el 1899 fou Santiago Rusiñol qui va pintar al propi Casas en el seu rol de velocipedista.

D’aquestes imatges a l’oli, que no eren res menys que els retrats de l’època, en destaca l’estilització de les llavors iniciàtiques muntures. La roda de la bici d’en Casas que pinta en Rusiñol sembla talment uns roda de cursa moderna!

Eren els anys en que es posaven de moda les curses ciclistes...

La Decana o Doyenne, la Lieja-Bastogne-Lieja, es va començar a disputar el 1892 amb un recorregut de 250 km pel mig de les Ardenes. Als primers Jocs Olímpics moderns, el 1896, ja es va disputar una cursa ciclista de 100 km i una de 12 hores, les proves eren serioses. I poc més endavant el 1903 començava el Tour de França, el 1908 la Volta a Tarragona i el 1911 la Volta a Catalunya. El club ciclista existent més antic de Catalunya és l’Sport Ciclista Català creat el 1912 tot i que cal suposar que d’altres s’haurien creat anteriorment però no han sobreviscut.

Els ciclistes queien davant Solers

L’any Casas ens serveix per admirar i recordar aquestes obres i el paral·lelisme en el naixement del cicloturisme i del Modernisme. Però en el món de l’art la bicicleta ha tingut des de llavors representació permanent.

El 1944 Salvador Dalí ja ens va deixar una mostra del seu art

Fa pocs dies a la Fundació Miró s’exposava una escultura d’un impossible triple quadre de bicicleta

I a la Fundació Antoni Tàpies l’art modern continua evolucionant

Per la seva banda, l’exciclista de Xàtiva Miguel Soro es dedica a reproduir escenes de la vida ciclista en treballats i realistes collages.

Ciclista esmorzant, cosa habitual

En Miquel Poblet demanant roda...

I al final les bicis acaben a la xatarra


Publicado por FredericRafols @ 11:53  | 2016
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios