dijous, 08 de Setembre de 2016

Avui fa 40 anys de la meva primera sortida en bici més enllà del Penedès.

Feia poques hores que Govern Civil havia permés que l'Assemblea de Catalunya celebrés la Diada a Sant Boi. Una llarga nit de reunió i 4 companys decidim agafar la bici i intentar arribar-hi. Una samarreta, pantalons de futbol i unes vambes, ni màquina de retratar no teníem.

Aixó sí, la il·lusió dels 22 anys, senyera enrotllada al tub horitzontal i a solcar la carretera de les Costes de Garraf. Més enllà tot era ignot per nosaltres que només anàvem a la capital en tren, sense parada a Sant Boi. Ni sabíem on era aquest poble, més enllà de Gavà, dèiem, ...però ben guiats pel "yugo y las flechas" hi vam fer cap...

D'altres, amb la vespa o el 2 cavalls

Una paradeta per recuperar en un xiringuito tronat del Castelldefels preautopista i molt preolímpic i uns 40 km després d'iniciada la marxa acabem tirats i fets pols per una vorera d’un racó de la Plaça de Catalunya santboienca, recuperant les constants. 

1976, presentació de l'Assemblea a Vilanova

Convocats per l’Assemblea de Catalunya anem fent cap a Sant Boi gent molt jove (molt més que en les edicions recents), pancartes, senyeres, moltes barbes, algunes barretines, sense estelades.

Dalt l'estrada, Josep Benet remena les cireres amb els protagonistes de l'acte, només hi falta el gran Pere Portabella.

Parlen Octavi Saltor, Miquel Roca Junyent (Consell de Forces Polítiques) i Jordi Carbonell en nom de l'Assemblea de Catalunya

explicant els 4 punts programàtics i que clou l’acte amb esperança: “tornarem a governar-nos” i una advertència amb doble sentit per als ciclistes: “què la prudència no ens faci traïdors”. Crits de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!”... Oriol Martorell també es suma a la festa i dirigeix el cant final d'Els Segadors que ningú se sabia...

Enfervorits, iniciem el camí de retorn, són quasi les 8 del vespre i aviat serà fosc. Per sort, una ànima caritativa amb carnisseria a la plaça de les Cols i dotada d’una bona furgoneta, ens recull als 4 ciclistes a l’alçada de Vallcarca, ja sota la fosca.

Un dia atrabiliat i emotiu que ha resultat el meu bateig cicloturista, en continuarien uns quants més...

11.09.2016. Un pèl més curtits en el noble art del pedaleig, ens permetem fer una visita a Montferri de camí cap a Tarragona per l'interior, travessant el Camp i el pont que encallava els autobusos

i arribant a Tarragona

Recuperem i fem temps sota les bones ombres de la Rambla Nova de Tarragona,

convocats per l’Assemblea Nacional Catalana i l’Omnium Cultural i a reivindicar...

Han passat 40 anys, unes centenars de milers de quilòmetres empenyen pedals, ficant el nas per tot arreu, votant i més o menys participant. En ambdós casos hem evolucionat però no al mateix ritme..., de les bicicletes de ferro al carboni i els pedals automàtics, dels crits de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia!” als de ”Independència i Llibertat!”.

D’amnistia ja només es pensa en la fiscal, de l’Estatut més val no parlar-ne i del 4at punt de l’Assemblea de Catalunya, la coordinació amb les forces democràtiques de la resta de l’Estat, ni se n’escriu ni s’hi pensa ni se l’espera ...en bona part degut als balsàmics efectes de les balances fiscals. Sols perdura una paraula inalterable al pas del temps, suficient per concentrar ideals i imaginar utopies: llibertat! ...I la bicicleta que continua sent el gran símbol de la llibertat en edat juvenil.


Llavors, fa 40 anys, mig admirats mig despectius, ens anomenaven progres ara, despectius del tot, simplement ens insulten, nazis, xenòfobs, corruptes... hem avançat però no massa... i hi ha pocs més remeis que seguir empenyent pedals i bieles en tots els sentits i recordar el savi consell d’en Jordi Carbonell: què la prudència davant els perills de la carretera no ens faci traïdors al noble desig de descobrir món a cavall d’una bicicleta.

No abarateixis el somni,
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.
Prou de renúncies mediocres
que no ens permeten la història dempeus.

No abarateixis el somni
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.

Enllaç a un video de l'acte del 1976

https://vimeo.com/search?q=diada+11+setembre+1976



Publicado por FredericRafols @ 12:02  | 2016
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios