dilluns, 17 de Octubre de 2016

2016.- Ortzanzurieta, Navarra i ponts de l'Ebre

Vaig pujar a Ortzanzurieta fa 6 anys venint per la cara nord des de més enllà de Valcarlos i passant, evidentment, pel coll d'Ibañeta. Les inclemències meteorològiques poc abans del cim van impedir coronar a la Núria i, per tant, avui hi hem tornat, aquest cop venint pel sud, per Roncesvalles. De fet, poc importa si vens del sud o del nord, la pujada seriosa comença a partir d'Ibañeta.


Ferm precari, a cops descarnat, molta boira, ràfegues de vent que et tomben en els llocs exposats i pendents sovint per damunt del 15% són els ingredients d'aquests 7 km que remunten uns 500 m i que amaguen algun tram pla i alguna baixadeta per emmascarar la mitjana.


A la cota 1400 es passa el Collado Lepoeder


El cim està com estava fa 5 anys, un solitari vèrtex geodèsic i sense indicacions de cap mena. I, com l'altra cop, voltat de boira pels 4 cantons, impossible contemplar els horitzons que ens envolten.


Baixem per on hem vingut fins el Collado Lepoeder i allà seguim la pista a la dreta seguint el camí de Sant Jaume.


Durant una bona estona no pararem de trobarnos peregrins que venen de cara. El cel s'obre i ens permet contemplar els paisatges de la cara nord


Passem per llocs magnífics tirant avall

a prop del Urkulu, que no veiem,

fins trobar la carretera pavimentada que ens duu a la fàbrica d'Horbaiceta.

Allà altra cop a la dreta i pista en perfectes condicions per cobrir els pocs de 10 km que ens separen de Roncesvalles.


Un tomb bonic i entretingut.

D'Elizondo cal sortir cap al nord fins el col·lindant Elbete per pujar a Bagordi - Arretekdeta. 6 km al 8% de mitjana que s'acumulen en les primeres 4 fites totes amb dos dígits i fins al 20%. Pujada dura ja des d'abans de la rodona que travessa la "nacional" i que suavitza en els km finals en que s 'alternen els descansos al passar per una àrea recreativa.


A dalt unes roques marquen el punt més alt de la collada,

 

La imminència de la pluja ens aconsella fer mitja volta i renunciar a continuar cap a l'inici de la pujada a Gorramendi. O sigui que avall i aigua va....

Encara plou quan retornem a Elbete i Elizondo


Agafem el cotxe fins dalt Otxondo coll que ja havíem pujat fa anys dins la marxa Miguel Indurain amb en Felipe. Nomes arrancar i comença a ploure, fem uns 4 km i s'hi posa més fort, queda massa i no es veu clar, mitja volta. Para, tornem amunt, arribem al Collado Itzulegi, un descans a la cota 700 m

 

Aquí s’inicien els darrers 4 km al 8% de mitjana, durets, molta boira. Agafem el trencall de l'esquerra que porta a unes primeres antenes, el gps diu que no es correcte, tornem a la carretera que seguíem, no es veu res, seguim fins dalt de tot i arribem a la gran antena del cim d'Otanarte, 1070 m.


tirem una mica avall i a la dreta arribem al cim de Gorramendi, 1068 m, on queden les runes d’una antiga base militar, tot abandonat.


Fem nit a Tudela i per sopar rendim un petit homenatge a l’Hostal Remigio, més de 100 anys d’història al centre de la ciutat, i que porta bons records.

El menjador


Uns postres inspirats en el Castillo de Tierra de las Bardenas Reales que hem de visitar l’endemà


Arguedas queda a prop de Tudela i pocs km més enllà hi ha el parc natural de Las Bardenas Reales, convenientment indicat.

 

Deixem el cotxe una mica més enllà de la base militar i iniciem la ruta per una pista ampla.

 

Aviat trobem el Castillo de Tierra, emblema principal del parc i que ens havíem cruspit la nit anterior



La geologia, el pas dels anys i l’erosió ha anat deixant belles imatges que justifiquen el Parc.


Amb alguna esquerda difícil de passar


i alguna llacuna


I després fem un tomb pels dos ponts sobre l’Ebre que hi ha a Tudela, primer el pont nou de Moskera


Voregem el riu

 

Passem pel Paseo del Prado

 

I travessem el pont de la carretera cap a Pamplona


L'endemà sortim de Gallur per seguir el curs del riu Ebre. Primer ens acostem al pont de San Antonio, a la carretera vella de Tauste.

 

Agafem una pista ampla i plana que voreja el Canal Imperial de Aragón.

 

Fem visita al pont de Novillas cap a Venta de la Virgen i Las Norias.

 

Deixem de vorejar el Canal, entrem a Navarra i seguim per pista al costat del riu fins prop de Buñuel. Passem el pont del riu en direcció a la rotonda del Ginestar i seguim cap al sud est seguint el corrent de l'Ebre.

Carretera massa ampla i recta fins al trencall de Tauste. Ens hi arribem i dinem. Després continuem cap a Pradilla de Ebro, passem el pont de l’Ebre

Continuem pel marge dret tot agafant una pista al baixar del pont. Passem una llacuna, tornem a la carretera, ens acostem al pont de la carretera nova de Tauste


i fem cap de nou a Gallur, 59 km a 19 per hora, tot pla, com ha de ser.


Publicado por FredericRafols @ 19:00  | 2016
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios