dijous, 03 de Novembre de 2016

2016.- Per La Rioja i voltants

Sortim de Santa Cruz de Campezo en direcció a San Vicente de Arana, uns 10 km carà amunt sense estridències. De davant mateix de l'esglesia,

a l'esquerra, arranca la verdadera pujada a Santa Teodosia, de 2,7 km al 9,1% de mitjana i un 17% de màxima tot i que jo he  vist fins el 19%. Comença suau just sortint de S V Arana però aviat s'embolica i arriba al 16% al final d'una llarga recta, després es torna mes irregular fins rematar en una dura rampa final.

La baixada es  rapida i per Bujanda anem cap a Bernedo on arranca el coll de La Aldea, una pujada sense massa història que corona als 1000 m d’altitud i en la que el més destacable és el pas entre roques just al coronar.

Girant a l’esquerra cap a La Población retornem a Santa Cruz de Campezo seguint la vall del riu Ega i passant per un tram amb treballs d’asfaltat que deixen les bicis fetes un fàstic.

Arribem a Osma i cerquem la ruta que puja cap el repetidor.

Hi ha una gran porta de ferro que es pot obrir però duu penjat un cartell que anuncia la presència a la ruta d’uns perillosos gossos matins i explicà com protegir-se d'ells. Poques ganes de córrer riscos inútils, mitja volta i de tornada cap el cotxe.


A Espinosa de los Monteros no resulta fàcil trobar la carretera que puja al Picon Blanco però preguntant s’arriba a tot arreu.

El fornit roure i el cartell per als ciclistes marca l'inici de l'ascensió

Dura pujada que aviat es situa en el 10% i continua incrementant-se.

Una dura rampa al 17% poc abans de la meitat permet calibrar l'estat de forma i el nivell del que tenim per davant. Un 18% serà el màxim que registrarem. De tant en tant amaina una mica i això ajuda a tenir fe en la victòria i continuar trescant. A meitat de pujada es comença a divisar el punt blanc dels edificis del cim

Una dura paella sense asfalt i amb pedra solta ens obliga a posar peu a terra a un km del cim

i coronem en una base militar abandonada i desgavellada, més pena que glòria.  Un total de quasi 9 km per guanyar gairebé 800 m de desnivell, gens malament.

Baixada amb precaucions. 

Des de la mateixa Espinosa tirem cap a Las Machorras i cap al Portillo de la Sia, 7 km amunt a partir del trencall. El primer terç es dret,  entre el 7 i el 10%. Després amaina durant un parell de km i el terç final torna a forçar com el primer. La tardor deixa bones imatges.

L’any 2003 vam pujar per la banda càntabra i vam quedar secs, en aquest abeurador reconvertit en font vaig poder pal·liar l’inconvenient. 

A dalt, 1227 m, som al límit amb Cantabria i el rètol a la pedra mostra que abans de les autonomies es deia Santander.

Vista cap al cantó càntabre

I pel sud, on hem pujat

El mateix dia a la tarda sortim de Trespaderne per la nacional, passem el riu Nela

i aviat veiem un pujadó a l'esquerra que conecta amb un magnífic pont de pedra sobre l’Ebre.


Seguim per una estreta carretera rodejada de bosc i arbres amb colors de tardor. Passem el petit poble de Cillaperlata i travessem la presa que fa de pont al riu i conté un petit embassament amb el nom del mateix poble.

La tardor es reflecteix a l’embassament

Continua la precària carretera fins Palazuelos de Cuestaurria i allà ja empalma amb una més convencional.

El primer pont de Miranda de Ebro és el de la nacional, bastant modern i amb poc a ressaltar.

El del tren no es pot passar en bici

Més interessant és el pont central davant el casc antic, dedicat a Carlos III i ben arreglat i conservat.

El tercer és el més modern del conjunt i té  com a principal característica la contemplació d'un assut que proporciona una vistosa cascada urbana.

A Haro aparquem a la zona de les bodegues. Passem el riu per la nacional

 

al seu costat localitzem l’antic pont de pedra ara pràcticament en desús i habilitat bàsicament per a caminaires, betetistes i pelegrins. Un pont ben ferm però estret.


Sortim d'Haro cap a Labastida travessant un pont modern i sense interès.

 

Amb vistes a la penya del Toloño la carretera s’emparra poc a poc cap a Rivas de Tereso  entre ceps amb els pàmpols ja marcits per l'entrada de la tardor

i combinacions de colors verds, grocs i ocres de les vinyes amb els similars de roures, fajos i altres arbustos

fins entrar al bosc que circumda el Puerto de Peñacerrada o pujada de Rivas de Tereso fins gairebé el 1000 m d'altitud, on comença altre cop la província d’Alava. 

Baixem per on hem pujat i a Rivas girem a l'esquerra per seguir cap a San Vicente de la Sonsierra. Entre altres restes megalítiques que ignorem contemplem un dolmen a peu de carretera

Continua un molt agradable passeig entre colines ondulades replet de vinyes multicolors,

amenitzades amb algun chozo o bombón.

La tardor en la seva plenitud.

 
A la Sonsierra el pont Vell de pedra ha estat substituït no fa massa anys per un de nou, pràcticament contigu. 

 

Bones vistes del pont de pedra i la silueta del poble

El nou


Ens perdem per dins al poble buscant la carretera a Baños de Ebro i aprofito per omplir el bidó.

Ens acostem a Baños de Ebro i creuem novament el riu. 

 

Després retornem per la nacional cap a Haro.

Després de menjar una mica pugem al Monestir de la Nuestra Señora de la Valvanera, una ascensió d’uns 5 km sense dificultats i entretinguda seguint riu amunt.

 

Hi ha boira al matí a Logronyo. Mirem de no agafar carretera fins que no aixequi una mica. Passem primer el Puente de Piedra,

 

després el de Hierro

 

un pont que no és sobre l’Ebre

 

i la passarel·la cap a la zona esportiva

 

i a continuació el nou pont, tipus expo, de Calatrava, dedicat a Práxedes Mateo Sagasta però amb el nom de La Cañada.

 

L’any 1988 vaig passar en bici per Logroño camí de Santiago. Em va abellir contemplar i retratar una botiga amb el mateix nom d’una que acabava de tancar a la Rambla, prop de casa, Confecciones El Barato,

28 anys més tard encara hi és i continua oberta.

 

A Logroño també hi ha a la principal plaça del Espolón un gran monument dedicat a Espartero (que no era pas fill d’allàGui?o i ben conegut perquè mentre era regent va ordenar el bombardeig de Barcelona. No sé si és aquest el motiu del gran pedestal... en tot cas, un eminent socialista pare de la Constitución el va parafrasejar no fa massa anys i va quedar tan ample.


Sortim de la ciutat cap al NO per una deserta carretera que al cap d'una estona esdevé pista de terra. Dura poc i després de Fuenmayor agafem la general fins a Cenicero, travessem el riu en direcció Elciego.

 

Passem alguna bodega de disseny ultra modern.

A La Puebla de Labarca passem un nou pont

 

i enfilem de tornada cap a la capital. 

Cap a l'altra banda de la ciutat pensàvem travessar l’Ebre per damunt l'A-12 però no està permès,  ens hi arribem per una pista i el retratem des de sota

 
Si que aconseguim traspassar per l'autovia A-13, aquesta està permesa a les bicis...

I ens acomiadem de l’Ebre.

A l'arbre hi ha una fulla

que ja està a punt de caure

i l'últim raig del dia, 

que ho sap encar la daura.

 

Josep Carner


Publicado por FredericRafols @ 12:25  | 2016
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios