dimarts, 14 de Mar? de 2017

2017 De Reinosa a Tudela passant ponts

Tren  a les 8 del matí cap a Altafulla. 20 km de bici carregada per Ferran i el Catllar cap a la Secuita i Camp de Tarragona, l'estació de difícil accés i ubicació inversemblant,  6 hores de tren Alvia (on la bici ha d’anar embalada) travessant l'ondulada i ja verdejant  Tierra de Campos en el confort del vagó espaiós i ben calefactat quan a fora el dia és molt gris, goteja i marca 7 graus, contrastos. I arribo a Palència. 1h i mitja i agafo un regional que passant per Frómista, amb records del Camí de Sant Jaume, en 1h 40' i parant innombrables vegades em deix a Reinosa, arribo a 2/4 de 8 del vespre,  quasi 12h de viatge. Segons Sant Google són 6h 12' de cotxe per fer 632km,  les coses del transport públic...

Viatjo sol, aquesta manera de viatjar que, mica en mica, et va fent parlar més amb la gent amb qui vas ensopegant... Feia varies dècades que no ho feia, de fet només recordo un viatge per centre Europa amb inter-rail el 76 i no se de quants dies... Ara serà curt, 5 dies per baixar el curs alt de l'Ebre creuant tots els seus ponts en bicicleta, els de Tudela fins Deltebre i part dels de Miranda de Ebro a Tudela ja els he creuat. I de fet, d’aquesta part alta també ja n’he passat bastants però he perdut moltes fotos i vui completar la col·lecció dels 145 ponts ciclables del riu que dóna nom a la península Ibèrica, els no ciclables són els del tren, els de les autopistes i els privats o privatitzats. En fi 5 dies a veure que passa i creuant i retratant ponts.

Reinosa amunt aviat sóc al poblet de Fontibre

 

El lloc del naixement està mes arreglat que quan hi vam ser fa uns quants anys, de fet, tot està més arreglat pràcticament arreu. No he sabut veure la paragrafada del Marcelino Menéndez que hi havia per allà,  potser ja l’han tret... 

El riu mana del mateix sòl, de fet sembla clar que part del cabal del riu Híjar que ve del Pico i el Circo de Tres Mares, a la Sierra del Peña Labra, es submergeix i torna a aflorar en aquest lloc. 

 

Hi ha prou neu al circ per a que el riu ragi durant una bona temporada

Aigua del naixement per al bidó

El Pico Tres Mares és central a la península Ibèrica dons d’ell baixen 3 rius que donen al Cantàbric, a l’Atlàntic i a la Mediterrània. A Reinosa l’hi tenen una placa en un carrer

  

A pocs metres del brollament ja hi ha el primer petit pont per travessar l’Ebre i aviat el segon, en menys de mig km hi han els tres primers...

 

Un pont no accessible, un bon somier arregla moltes coses...

una mica més avall un de molt estret

Abans d’arribar a Reinosa l’Ebre passa per Salces. Primer pont amb cara i ulls, tres

 

I amb cinc

 

D'altres a continuació

I pel poble adjacent de Nestares

 

El carril bici que arranca del mateix naixement creua el riu i forma el GR 99, el Camino Natural del Ebro, que m’aniré trobant al llarg de la ruta i seguint-lo en alguns trams

Primer pont amb cartell

 

 

Primer assut

continuem avall

I un altre que no passa

 

Passeres modernes de disseny

 

i altres més estretes

 

El primer de Reinosa

Passrel·la de disseny

El de Carlos III al centre del municipi

 

Reinosa és un municipi atractiu, llàstima que siguin tan fatxes i encara recordin la dictadura del Primo de Rivera, aviat podran celebrar el seu primer centenari...

 

El tren creua el riu per primera vegada

 

Pont modern per passejar

 

El riu Híjar corre paral·lel a l’Ebre i es troben a la sortida del poble.

 

L’aiguabarreig Híjar Ebre

 

Més enllà la cosa s’embolica i seguint un camí de cop i volta et trobes al mig d’un prat rodejat de vaques mentre per dalt creuen els ponts de l’autopista.  També el pont fora de servei de l antiga N-631 reconvertida en via ràpida. 

 

Un pont que no te sortida. ..

 

Deixada enrere Reinosa agafo direcció al pantà de l’Ebre. El riu hi flueix lentament,  arrossegant-se, te por de quedar-hi pres...

 

Un dels ponts de pedra més llarg de l'extens recorregut del riu, uns 900 km, és per anar al petit poble de Nora de Ebro.

 

Després d’una bona estona arribo a la presa del pantà que també serveix per travessar el riu.

 

Al proper poble d’Arroyo anuncien un bar i el localitzo però no tenen pa ni res de menjar, m’ofereixen una bossa de patates fregides que refuso i em diuen que queda lluny el proper bar... Ja veig que avui no pinta gaire bé això d’esmorzar i vaig tirant de barretes. Desfaig una mica el camí i baixo el desnivell de la presa fins la Ferreria.

 

És van succeint els ponts ara ja una mica més distants uns dels altres i jo també avanço millor els km.

 

A Aldea de Ebro, amb una bona pujadeta, hi arribo per una pista. Més avall han substituït la passera per un pont nou adjacent

 

Passat el riu comença una bona i llarga pujada, travesso un carril de via estreta i pujo un verdader coll fins al poble de Barruelo a la cota 988m, estic bastant més amunt que Reinosa i que Fontibre... però no hi ha manera d’ensopegar amb un bar, forn o botiga queviures,  comença a ser preocupant i no tinc més remei que aprovisionar-me d’aigua sense tractar a la Fuente de la Rosa, a peu de carretera.

 

Més endavant tindré sospites pel gust d’aquesta aigua i intentaré no provar-la més del necessari. Passo Bárcena de Ebro

 

També hi han ponts ben amagats, que no venen de pas, com el d’Aroco i cal fer algun apèndix per localitzar-lo.

 

Vaig seguint la ruta marcada, cosa que potser m’impedeix travessar pobles mes grans i trobar tiberi. Passo més ponts: Cubillo de Ebro

 

Bascones de Ebro

 

La Puente del Valle

 

Quintanilla de An

 

Sobrepeña

 

Rebollar

i finalment arribo a Polientes on veig un bar restaurant i l’agafo a l’assalt. Porto 82km i ja són 2/4 de 3 , em puc menjar qualsevol cosa. Quan surto de proveir-me el rellotge de l’ajuntament ja marca les 4 de la tarda.

Surto de Polientes i passo el pont

 

A partir d'aquí amb la panxa plena regna la tranquil·litat, queden 20km que em prenc amb tota la calma. Però sempre passa alguna cosa, ara el gps, que ja havia anunciat bateria baixa, es para de cop i l'etapa quedarà partida en dos. Torno a iniciar...

San Martin de Elines

 

Villaescusa de Ebro

 

La ruta entra als anomenats Cañones del Ebro

i transitaré durant molts km entre dues altes muralles, algun voltor o trencalòs em sobrevola...  

i, entre meandre i meandre, apareix el cartell d’Orbaneja del Castillo, final d'etapa.  

 

Tot i que encara baixo a un petit pont que serveix al GR per passar a l’altra banda i agafar la imponent corba del riu per l interior.

 

I per arribar al poble ja és veu que caldrà suar, està penjat a la roca, hi ha un bon pendent i el meu hostal està al capdamunt. A mig camí hi ha una magnífica plaça amb riuet i cascadeta, aprofito per retratar i reposar. El Gps diu prou de bateria poc abans d’assolir el destí final, així, sense avisar.

Orbaneja és poble de postal i té magnífiques vistes...

 

 

L’endemà el primer poble és Escalada

 

A Quintanilla Escalada pont i passarel·la. 

 

decideixo agafar la pista que duu a la Central Hidroelèctrica El Porvenir,  a uns 5 km, doncs hi ha un pont.  El camí esta força bé encara que aniria més tranquil amb roda de taco i no tant inflat...

Un canal travessa el riu per sobre...

 

Passo l’ermita de Nuestra Señora del Ebro

 

A tocar de la central hidroelèctrica El Porvenir hi ha el pontet que era l’objecte de deixar l’asfalt.

 

Fins aquí ja sabia que hi havia pista. I per no tirar enrere he preguntat a l’hostaler si es podia continuar en bici,  m’ha dit que sense problemes. O sigui que ja hi soc. La pista s’ha convertit en sender amb passos estrets

 

i algun de complicat i massa a prop del riu, una mica d’aventura, que amb btt sense alforges, amb suspensió i les rodes com he dit hagués estat una cançó però... Després de passar un avís de compte amb les abelles arribo a Pesquera de Ebro. 

 

Aquest pont ja l’havíem passat fa anys

 

Dalt mateix del bonic pont de pedra em trec roba i descanso una mica, he suat...

 

L’Ebre gira cap al nord entre Quintanilla-Escalada i Pesquera. I jo continuo perseguint ponts: ara Villanueva-Rampalay, també amb 2 ponts

 

El de Tubilleja està fet pols i és intransitable pels cotxes, cosa que els obliga a fer un gran tomb. Segons m’explica el senyor que trobaré a Tudanca mig se’l va emportar una riuada i no hi ha manera que els l’arreglin. Jo l’hauré de passar dos cops carregant la bici.   

L’entrada a Tudanca és guapa

I al pont el senyor gran me n’explica la història, que fou construït l’any 1934, que el pis era de fusta... L'hi demano que em tiri una foto... No ho ha fet mai i diu no veure el que surt a la pantalla doncs està malament de la vista. Prou bé que se n'ha sortit. .. 

 

Retornat a Tubilleja després ve una pujada important, molta estona per damunt del 10% i arribo al 14. I a la cota 877m, a prop d’Arreba, estic més amunt que a Reinosa quan vaig començar. Sort que després ve la baixada corresponent. ..

A San Miguel de Cornezuelo, per anar a Cidad de Ebro, entre el mapa del Garmin i el track m'emboliquen sobiranament,  faig una gran baixada a tota pastilla i de cop i volta em diu que vaig malament. Remunto i sembla ser que era el trencall del costat, un camí que es converteix en un sender ple de pedres i forta pendent. Quasi tot a peu. No massa lluny veig la carretera per la que baixava abans i a baix al pont es troben, hauré perdut mitja hora ben bona. ..

Cidad de Ebro

 

Entre Manzanedo i Manzanedillo

 

Argés

 

Més ponts que no passen, ara a Rioseco damunt l’assut

 

Abans d'Incinillas, tampoc.

Com el dia abans, res de menjar per tots aquests poblets. A Incinillas hi ha la nacional i creuament de carreteres, penso que serà el lloc indicat. Però tampoc hi ha res. Pregunto i m’indiquen el poble següent Valdenoceda. Allà puc fer un entrepà. Abans passo el pont del riu, ara per una "nacional".

 

Després Puente Arenas

 

Población de Valdivieso

 

Hoz de Valdivieso

 

Entre Panizares i Cereceda

 

La petita presa de Cereceda no permet passar a l’altra banda

 

El Desfiladero de la Horadada no es tan estret com es podria preveure doncs fins i tot poden duplicar els ponts. Tenen vell i nou.

 El tren travessa riu i carretera

 

Finalment el riu surt del seu encaixonament entre muntanyes i circula a cel obert

I ensopegant amb el pont que porta a Cillaperlata,  que ja vam passar no fa massa, arribo a Trespaderne, final de l'etapa del dia. El pont de la presa de Cillaperlata també me l’estalviaré, ja està traspassat...

Just entrar al poble s'acaba la bateria del gps, igual que ahir, estrany no? I, a diferència d'ahir, avui no queda res gravat. Això del Garmin falla més que una escopeta de fira... Trespaderne no està millor que Reinosa

 

L'endemà només sortir de l'hostal la cosa no pinta bé,  hi ha boira i fa un fred que pela, uns 2 graus. I jo que, atesa la previsió que havia vist a la nit, m'havia posat pirates i roba mes fina... Llums encesos, tremolar una mica a les baixades i anar fent xino xano...

A Frias hi ha un pont important, guapo, fa anys que està fora de servei, en té un altre al costat. Ja els havíem passat però no tinc cap foto bona, ho torno a provar entre la boira...

 

I després ja ve el de Garoña,  un pont exprés per entrar a la Central que ocupa tot un meandre del riu, com el poble de Flix que trobarem molts km més avall.  No sembla pas que estigui apagada : cotxes que entren i surten,  vigilants, pàrquings plens de cotxes, reixats i filats, deu ser costós això del manteniment d’una nuclear aturada...

 

El poble de Santa Maria de Garoña resulta més atractiu que no pas la central

 

Després de Garoña  ja entren per la cua a l’embassament del Sobrón i el riu torna a encaixonar-se, ha durat poc la plana...

Pont que travessa el pantà

 

Túnels a la carretera

 

La presa no transitable

 

I un balneari abandonat amb el seu corresponent pont en sinistre total, evidentment, tampoc transitable.

 

Surto del congost, un petit trajecte per la província d’Àlava i, passat el poble i pont de Puentelarrá, torno a Burgos. El pont vell, escapçat de soca-rel.

 

Avui tot el trajecte és asfaltat i amb menys objectes a retratar i quan s'acaba la boira també comencen les rectes i la ruta esdevé menys amena... Així arribo a Miranda de Ebro i tiro una mica més avall doncs el pont que duu al polígon d'Ircio ens el vam deixar en el tram que vam fer la tardor passada pels voltants d’aquesta ciutat. Un pont immens amb amples voreres banda i banda, un molt bon carril bici i 4 carrils per a cotxes. El polígon es buit, ple d' herbes i pel pont només hi passem els friquis com jo.

 

Com que de Miranda fins Logroño tinc la feina feta agafo un bus que m’hi porti. Surt a les 14 h i tinc temps de menjar, que fa dies que passo gana. Menjo pinxos en un bar i faig un tomb pel passeig, hi ha una pastisseria, entro a menjar una pasta i fer un cafè. Vaig a l’estació de tren a buscar el bitllet per tornar a casa l’endemà i llavors me n’adono que no tinc el casc. Torno a la pastisseria i està tancada, no fa horari de bar. Veig el meu casc damunt el taulell, inaccessible. El bus surt al cap de mitja hora. Casc perdut. Per posar la bici al porta-paquets del bus el conductor em diu que ha d’anar embalada. Trec les rodes, desplego la bossa i començo a introduir-la. Quan estic a mig fer el conductor em diu que ja n’hi ha prou, cap dins. Les rodes (que és el que realment pot embrutar altres equipatges) soltes pel mig de la bodega... tot és protocol, ni cap ni peus!

A Haro se m’assenta al costat una senyora un pèl mes gran que jo. Al cap d’una estona pregunta que on vaig amb la bici i jo vaig contestant. No ho deuria vocalitzar massa bé doncs em diu usted no es español, no? I jo, pues de momento Sí,  soy de Barcelona. Oh! Perdón, que chiste! Que chiste, no? Però que chiste! I així potser deu vegades i ja no va dir res més...

Arribo a Logroño i s’han partit pel mig les ulleres d’anar en bici, no ha estat massa productiu aquest trajecte Miranda – Logroño... Agafo la màquina i a pedalar cap a Lodosa. Només sortir encepego amb una parella de la guàrdia civil, no em diuen res però penso que em poden posar una multa fàcilment. A Lodosa vaig a l’hostal, deixo els paquets, pregunto per una botiga de bicis, compro un casc per 18e en una botiga de motos on coneixen motards de la Yamaha de Vilanova.

Passo el pont a la sortida del poble

 

i tiro cap a Sartaguda on n’hi ha un altre.

 

Tornant a Lodosa per una altra carretera trobo un magnífic camp de coliflors sense tancar ni res, un altre món. 

 

I a l’hostal Marzo me'n vaig anar a dormir amb el 3 a 1, faltant 10 minuts per acabar. Ficat al llit sento crits de la sala on érem i un coet. Obro la web de la Vanguardia,  5 a 1. O sigui, el coet i els que han cridat eren del Madrit, s'han quedat a un de passar... Vaig jugant pel mòbil i un washap de la Núria fixa el final del set, els de la Vanguardia anaven endarrerits, els crits eren pel sisè i el coet era del Barça. A l'esmorzar pregunto al de l’hostal que també mirava el partit, fue penalti? No. Pago, agafo la bici i m'en vaig a pels últims ponts i la darrera etapa ebrenca. 

Surto de Lodosa a poc més de les 8. Fa fresca,  6 graus però calça curta que ja remuntarà. Molt pla, llargues rectes i un pèl avorrit, no és pas l’etapa més distreta...

Entrant a San Adrian es col·lapsa el gps i he de reiniciar, no és la primera vegada que em passa... 

Allà hi ha el primer pont del dia, i també el tenen duplicat però, en bici i a peu, també es pot passar pel vell.

 

La imatge de la jornada es el cim del Moncayo nevat que m'acompanya durant tota la jornada. Omnipresent.

 

La següent parada també queda lluny, el pont d'abans d'entrar a Ricón de Soto. Moltes pereres per la zona, alguns camps ben florits, blancs i roses.

 

passo el pont abans d'entrar al poble

Avui, per primer cop, puc parar a esmorzar i a una hora decent, ho faig a Alfaro, La Rioja, al límit amb Navarra. Després ve Castejón i amb el seu pont i el del tren

 

El riu s'ha anat eixamplant, ha rebut aigües dels Pirineus. Ja ho diuen per Navarra: Ega, Arga y Aragón, hacen al Ebro varón.

Passo la zona de Tudela sense entrar a la ciutat ni creuar els ponts que ja he fet, observo l'obra hidràulica de connexió del Canal de Tauste amb el gran riu

i em dirigeixo directament cap a Fustiñana, el darrer poble abans del darrer pont que em falta per completar els 145 que té l'Ebre i que no són del tren, autopistes o estant tancats. Un petit esdeveniment passar el pont entre Fustiñana i Ribaforada, tanca un capítol.

Des d'una banda

i des de l'altra.

I passant pel lateral de l'autovia tiro amunt cap a Tudela i l'estació de tren. Final de la volta, 4 dies de bici i poc més de 400 km arrastrant la maleta. 

Del segle XX a mitjans dels setanta,
una fornada de malalts del cel
van viatjar a l'arcàdia somniada,
proa a la llum, navegant a la contra del vent.

Ànimes orfes, absència divina,
encarnacions que travessen el temps,
en la cruïlla de nous y vells mites
portes s'obriren a la percepció de la ment.

Dóna'm cel amb el cor,

lleva el vel a la mort.


Foc de l'esperit als descampats del seny
peten els miralls i al darrere només hi ha
un present etern.

....

Malalts del cel, el darrer del Sisa


Publicado por FredericRafols @ 11:51  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios