dimarts, 21 de Mar? de 2017

L’Ebre, tots els 152 ponts en bicicleta

Les serralades i els alts cims que les culminen separen territoris, pobles i cultures, marquen fronteres. Els colls i passos comuniquen els diferents vessants entre ells. Els ponts uneixen.

Del riu Ebre tradicionalment s’ha dit que neix a la surgència càrstica de Fontibre, Cantàbria, a prop de Reinosa, a 892 m d’altitud, si bé resulta més correcte considerar que ho fa a les fonts del riu Híjar a la serra del Peña Labra, al circ del Pico Tres Mares, doncs part del cabal d’aquest riu es filtra subterràniament cap al lloc de Fontibre. Té 910 km de llargada fins la desembocadura a Deltebre, a la Mediterrània. El circ nevat

El Pico Tres Mares té 2.172 m d’altitud i és l’únic de la península del que parteixen tres conques fluvials que donen als tres mars que la bordejen, el Nansa al Cantàbric, el Pisuerga i el Duero a l’Atlàntic i l’Híjar i l’Ebre a la Mediterrània.

Les instal·lacions d’hivern d’Alto Campoo culminen al lloc anomenat Fuente del Chivo, cota 1992 m i és el lloc de la vall de l’Ebre més alt accessible en bicicleta. Quan hi vam pujar l’any 2009 el sol venia de cara

D'aquí dalt ve el riu Híjar i abans de fer brotar l'Ebre ja és creuat per diversos ponts interessants

Centrem-nos ja a l'Ebre...

Al nostre país freqüentment utilitzem l’expressió “a l’altre banda de l’Ebre” per referir-nos a la resta d’Espanya. Resulta curiós assenyalar que aquest riu de més de 900 km de llargària només fa frontera entre Catalunya i España en un curt tram entre Faió, Mequinensa i la Granja d’Escarp de amb prou feines 25 km i no hi ha ni un sol pont dels 152 que travessen el riu que comuniqui Catalunya amb Espanya. O sigui, els ponts uneixen?

Neix al paratge de Fontibre

Sorgeix del mateix terra

I a partir d'aquí comencem a travessar ponts:

1.- El primer de fusta al mateix Fontibre

2.- De ciment a Fontibre

3.- Un d'inaccessible en una finca particular sortint de Fontibre

4.- Un de ben estret a Salces

5.- El primer de pedra a Salces. 3 ulls

6.- També de pedra a Salces, 5 ulls

7.- A Salces amb barana rovellada

8.- Salces sense barana

9.- Salces barana verda

10.- El primer a Nestares

11.- Passarel·la amb el carril bici que ve de Fontibre i segueix el dit Camino Natural del Ebro

12.- Pont de pedra adjacent amb el primer cartell del riu

13.- Continuem a Nestares

El primer assut

14.- Un d'impossible

15.- Pel camí natural de l'Ebre

16.- Passarel·la moderna a Nestares

17.- Una altra de conjunt

18.- El darrer a Nestares és poc accessible

19.- Entrem a Reinosa pel carrer José Aja

20.- Un de ben reixat

21.- Bona barana al C/. Marqués de Reinosa

22.- Passarel·la moderna al centre de la vila

23.- El pont de Carlos III

24.- Pas de vianants amb instal·lació al darrera

25.- Carrer Deltebre

26.- Una passarel·la

27.- La segona

28.- La tercera

29.- El de l'Avda. Cantàbria i el del primer pas del tren

30.- Sortida del poble pel camí natural

El darrer pont de l'Híjar abans de barrejar-se amb l'Ebre

L'aiguabarreig de l'Híjar i l'Ebre sortint de Reinosa

Una mica més avall l'autovia A-67 és la primera que travessa el riu

31.- Pont accessible però inservible a l'antiga N-611

32.- Un que no passa gairebé a sota de l'anterior

33.- A Requejo

El riu arriba mansament al primer pantà que l'ha de captivar

34.- Un llarg pont per accedir a Horna de Ebro

35.- La presa del Pantano del Ebro serveix per anar a l'altra banda

36.- Aigües avall de la presa el primer pont és el de La Ferrería

37.- Bustasur

38.- Camí Bustasur - Aldea de Ebro

39.- Antic pont aprofitat per a vianants i bicis més avall d'Aldea de Ebro

40.- Pont nou sota Aldea de Ebro i on comença la pujada cap a Barruelo

41.- Accès al veïnat d'Aroco des de Bárcena de Ebro

42.- Bárcena de Ebro

43.- Pont nou de Cubillo de Ebro

Pont nou de Cubillo de Ebro des del vell

44.- Pont vell de Cubillo de Ebro

45.- Báscones de Ebro, únic pont de l'Ebre a la província de Palencia

46.- Tornem a Cantàbria per La Puente del Valle

47.- Quintanilla de An

48.- Sobrepeña

49.- Rebollar de Ebro

50.- Polientes

51.- De Ruerrero a Arenillas de Ebro 

52.- San Matín de Elines

53.- Villaescusa de Ebro

Entrem a la província de Burgos per Orbaneja del Castillo, un poble de postal

54.- Pont del GR a Orbaneja

55.- A Escalada comença una altra tipologia de ponts

56.- Quintanilla-Escalada. El pont de la carretera

57.- I la passarel·la pels senderistes

Més avall un canal creua per sobre el riu

58.- Central Hidroeléctrica El Porvenir

59.- Pesquera de Ebro

Dalt del pont aprofito per treure roba

Aquest pont ja l'havíem passat el 2003

60.- Villanueva-Rampalay, el camí passa pel vell

61.- ...i la carretera pel nou

62.- El de Tubilleja està en molt mal estat, bici al coll

63.- El de Tudanca em diuen que data de 1934

64.- De Cidad de Ebro a San Miguel de Cornezuelo

65.- De Manzanedo a Manzanedillo

66.- Una passera a prop d'Argués

67.- A Rioseco pont sobre l'assut que no passa

68.- El de Remolino tampoc passa

69.- La N-232 travessa el Desfiladero de Hocinos anant cap a Valdenoceda

70.- Puente Arenas

71.- Población de Valdivieso

72.- De Condado a Hoz de Valdivieso

73.- De Panizares a Cereceda

La presa del pantà de Cereceda no es traspassable

74.- Pont nou al Desfiladero de la Horadada

75.- Pont vell de la carretera de la Horadada

El tren creua riu i carretera

76.- De Trespaderne a Cillaperlata

Ja l'havíem creuat no fa pas massa

77.- La presa del pantà de Cillaperlata comunica aquest poble amb Palazuelos de Cuestaurría

78.- El pont nou de Frías està just al costat del vell, entre boires

79.- El gran pont vell de Frías, només per a ciclistes i senderistes, entre la boira

Ja l'havíem passat fa uns anys

80.- Montejo de Cebas

81.- El pont que dona accés a la central nuclear de Garoña

ben protegida per grans filats i reixats

El poble de Santa María de Garoña resulta més amable

82.- A San Martín de Don travessem el pont sobre la cua del pantà del Sobrón

Presa del pantà del Sobrón, a Àlava, no transitable

Una mica més avall, a Durtzi, balneari abandonat del Sobrón amb un pont en sinistre total

A Puentelarrà el pont vell que entrava a Euskadi ha quedat ben escapçat

83.- N'han fet un de nou que porta a Santa Gadea del Cid

84.- El pont sobre la N-1 al seu pas per Miranda de Ebro

El pont del tren no queda gaire lluny

85.- Al centre de la ciutat també tenen el pont de Carlos III

86.- Més avall el de la Ronda del Ferrocarril

87.- Pont immens que porta al desértic polígon d'Ircio

Dos carrils de circulació per banda, doble carril bici, doble i ampla vorera i només un friqui com jo...

88.- Per Haro entrem a la Rioja. Pont de la nacional

89.- El vell pont gótic de Haro ja només és per a ciclistes i senderistes

90.- De Haro a Labastida

91.- El pont vell de San Vicente de la Sonsierra cap a Briones

El vell i el nou

92.- El nou de San Vicente de la Sonsierra

93.- De Baños de Ebro a Torremontalvo

94.- De Cenicero cap a Eltziego

95.- Lapuebla/Labarka a La Estación

96.- Logroño, Puente de la Cañada

97.- Passarel·la Parque del Ebro

98.- Puente de Hierro

99.- Puente de Piedra

100.- A-13 a Viana, ja sortint de Logroño

El de l'Autovia A-12 no és transitable

101.- Som a Navarra. De Lodosa a Alcandre

102.- De Sartaguda a Lodosa

103.- San Adrián, pont vell reconvertit a passera per ciclistes i vianants

Pont vell des del nou

104.- Pont nou de San Adrián cap a Calahorra, el riu fa de frontera Navarra/La Rioja

105.- De Rincón de Soto cap a Peralta

Pont del tren a Castejón

106.- De Castejón cap a Valtierra

107.- Pont de pedra a Tudela, cap a Pamplona

El cinquè ull és diferent i tot té una explicació

108.- A Tudela el pont nou de Moskera

109.- De Ribaforada a Fustiñana, el darrer que vaig passar per completar la colecció de 152.

110.- A Buñuel trobarem el darrer pont navarrès de l'Ebre

111.- El primer de l'Aragó és de Novillas a Santa Engracia

Canal Imperial de Aragón a prop de Gallur

112.- Pont de San Antonio a Gallur

113.- De Gallur a Tauste

114.- De Pradilla de Ebro a Boquiñeni

115.- Carretera d'Alagón a Remolinos

116.- Pel pont de Mozalbarba a Alfocea

entrem a la zona humida del Galacho de Justibol, a tocar de Zaragoza. Espai recomanable

117.- A la capital manya trobarem ponts de totes les tipologies. Es pot entrar amb bici per la passarel·la de l'A-2

i contemplar una màgica escultura, Alma del Ebro, de Jaume Plensa, a l'espai de la Expo-2008 

118.- Continuem pel pont del Tercer Milenio

119.- I el Pabellón Puente, que està tancat a les visites

120.- Pasarela del Voluntariado

121.- Puente de Almozara

122.- Puente de Santiago

123.- Puente de Piedra al bell mig de la ciutat

Ja el vam passar el 1994 en la maratoniana Zaragoza - Vilanova. Una imatge d'aquell dia

Ja l'havia passat el 1988 en un llarg viatge amb alforges de Vilanova a A Coruña.

La pinta d'aquell dia, fa quasi 30 anys, sense el pont

124.- L'antic Puente de Hierro o del Pilar ha estat multiplicat per tres. El primer

125.- L'auténtic Puente de Hierro

126.- I el tercer

També travessem el Huerva que aboca a l'Ebre a la mateixa capital

127.- Puente de la Unión

128.- Passarel·la sobre l'assut

129.- Ronda Hispanidad

L'Ave també traspassa el riu

El Gállego arriba a Zaragoza per la banda de dalt

130.- La Pasarela del Bicentenario, accessible per pista

131.- Pina de Ebro

132.- Pont cap a Gelsa amb una mica de pavés

133.- De Sástago a Alborge

134.- Entrant a Sástago venint d'Escatrón el pont té la seva plàstica

135.- D'Escatrón cap Sástago

El riu Regallo aboca al pantà de Mequinensa, pont

136.- El pont de Chiprana cap a l'aqüeducte de l'altra banda. Un carril bici per accedir-hi

L'aqüeducte de l'altra banda

138.- De Casp cap a Bujaraloz

El dic de Casp, traspassable

El pont damunt el Matarranya fa frontera Aragó - Catalunya, a tocar de l'Ebre

La gran presa de Mequinensa no és traspassable

però s'arriba bastant a prop

Ja hi havíem anat fa anys per aquí

139.- El Pont de Mequinensa

El pont damunt el Segre que arriba del nord

L'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre, un auténtic mar

A prop de Faió el túnel del tren que es precipita al riu

140.- La presa de la central de Riba-roja, transitable

141.- De Riba-roja als masos de l'altra banda

142.- La presa de Flix porta a la carretera d'Almatret

La bassa contaminada de Flix

El pas de barca del meandre de Flix

143.- Ascó direcció a Vinebre

El pont del tren a prop de Garcia

144.- El pont dels arcs de Mora d'Ebre a la Nova

145.- El nou de la nacional a Mora d'Ebre

Pas de barca a Miravet

La darrera vegada que el vam passar en bici va ser el 2008 en una trobada de pujadors de colls fent un tomb per Cardó i la pujada de la Fontcalda

146.- Pont del Llaguter a Benifallet

L'assut de Xerta

147.- Pont d'Estat a Tortosa

El vam passar el 1994 amb la Volta Cicloturista del Cor de Catalunya

148.- L'antic pont del ferrocarril reconvertit a passera per a vianants i ciclistes

149.- Pont del Mil·lenari

El vam passar per primera vegada el 1995 en la Vilanova - Mont Caro

150.- El pont penjat d'Amposta, passat vàries vegades

151.- El pont de la N-340

El vam passar el 1995 en la Vilanova - Vinarós - Morella - Vilanova amb en Francesc Felipe, Joan Sancho i Joan Camps

152.- Lo Passador, el darrer pot de l'Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d'Enveja

Una llàstima no haver conservat (o trobat) cap imatge del pas mitjançant el transbordador Olmo que feia servei en aquest indret. Diverses vegades anant en bici pel Delta.

I una darrera imatge a Riumar, final del gran riu.

Lo meu riu

Joan Rovira

Peixets que han esdevingut
famosos al mon sencer,
angules diuen que són
Qui les va veure primer?

Per això estimem lo riu.
Jo hi vaig créixer a la vora
i hi ha un compositor famós
que li ha dedicat una obra.

Lo riu és vida senyors!
Quan som lluny tothom l’enyora.
Per això ho vull explicar!
Per si hi ha algú que ho ignora.

 

Lo meu riu és verd i blau
i fa una curva suau
quan creua la ribera.

Omple de vida, omple de color
lo camp d'arròs i l'albereda.

Lo meu riu ve de molt lluny
i porta dins del puny
riqueses als meus peus.

Gust de Cantàbria, gust de l'Aragó,
sabor a pluja i Pirineu.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu m'ha regalat
la meua identitat
i aquest orgull de ser d'on sóc.

La meua infància, lo meu vent de dalt,
lo meu parlar tan especial

Lo meu riu rega el record
que em neix de dins del cor
i em lliga a un poble i a una gent.

Fill d'una terra que acull al foraster.
Fill d'un pagès o un mariner.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.

Lo meu riu no és meu ni teu
però cal alçar la veu
si el volen atacar.

Gent que no escolta, gent que no comprèn
nostra cultura i sentiment.

Lo meu riu al pas dels anys
recordarà els germans
que avui lluitem per n'ell.

Lluitem pel fang i l'espiga
la fotja i l'anguila
i cada racó on vaig ser feliç.

Lluitem pel faro i les dunes
la platja, les llacunes,
allò que forma part de mi.

Lluitem per l'home i l'aixada,
la terra estimada.
Aquí on vaig néixer i vull morir.

Lo meu riu, lo meu riu, sento com em crida lo meu riu.
Lo meu riu, lo meu riu, sento com respira lo meu riu.


Publicado por FredericRafols @ 18:54  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios