dimarts, 02 de Maig de 2017

2017.- Congost de Mont-rebei, estany d’Ivars - Vila-Sana

Amb tren cap a Lleida,  transbordament a Sant Vicenç, total 2h 3 quarts per 135km, renfe... Nit econòmica al Ramon Berenguer IV, a tocar de l’estació. A primera hora tren dels pantans cap a la Pobla de Segur, 1h i mitja.

Bici cap a Tremp, coll de Monllobar amb un parell d’indicacions per als ciclistes,

 

conforme ens aixequem bones vistes de la Conca de Tremp 

Dalt, una mica més enllà del coll, som als 1080m.

Baixada al Pont de Montanyana, esmorzar habitual però també tenen coca de cabell d’àngel, perfecte. 8 km cap al Congost de Mont-rebei, mica en mica ens acostem al forat, paret de Catalunya i paret d’Aragó

 

tirem en bici més enllà del pàrquing poc més d’un km, fins gairebé el primer pont,

 

les deixem en una mica de cova a peu del camí, ningú les tocarà...

 

ens posem unes bambes i a caminar una mica. Passem el primer pont

 

No hem fet ni 200m més enllà del pont i se’m desencola la sola d’una sabata, guapo! Continuo una mica arrossegant la sola però no hi veig gaire futur... La Núria veu una cinta de plàstic lligada a un arbre per senyalitzar el camí, la manllevem i la lligo a peu i sabata a veure si aguanta. La segona cinta que veiem també l’ afanem, de recanvi...

Anem caminant i contemplant el Congost,  ben impressionant! Unes fotos

 

De tornada, el calçat diu prou quant falten 10' per arribar a les bicis, m'he quedat del tot sense sola, continuo amb un mocassí ben lleuger...

Reprenem bicicletes, cap al pàrquing i cap a Alsamora. Una gran pujada la del coll d'Ares pel cantó d'Alsamora!

Llarga, uns 16 km; punxeguda, moltes estones al voltant del 10% sobretot fins coronar el coll de la Fabregada; difícil, uns 1000 m de desnivell; complicada, l'asfalt molt rugós i descarnat, forats... Tot plegat i amb les bosses que portem fa una ascensió que es va fent penosa a mesura que acumulem km i metres de desnivell. La temperatura va queien ràpidament i a la part de dalt el vent es glaçat. Amb esforç però coronem. Primer Coll d’Ares, cota 1494m

I després la cruïlla cap a Sant Alís (on es tiren els del parapent) que és el punt més alt, 1535m

 

 

Ens tapem amb tot el que portem doncs veiem que baixant ens pelarem de fred. 

Parem en un bar restaurant a ma dreta poc abans d'arribar a Àger, fa hores que no mengem res. Una pasta, una infusió i cap al petit coll d'Àger que serà el tercer i darrer de la jornada.

Baixada cap a les Avellanes i sojorn al Monestir dels Maristes.

Un total de 99 km, 2.356m positius, carregats i un parell d'hores d’excursió a peu donen una etapa de certa categoria, arribem ben apanyats, a les 8 a sopar i aviat cap al llit.

Un indret ben arreglat aquest Monestir de Santa Maria de les Avellanes...

 

Claustre interior

 

Per aquí encara no es temps de matinar massa per agafar la bici, fa rasca i millor que el sol s'alci una mica...

I millor si sortim una mica de cara amunt, en direcció a Vilanova de la Sal, un bon gavarrot per entrar en calor.

Vilanova de la Sal

 

I després una llarga i esplèndida baixada fins a Gerb que no coneixia. Girem a l’esquerra cap al pantà de Sant Llorenç de Montgai. Lloc guapo i de foto.

 

Camarasa

 

i anar tirant amunt cap a Cubells. Hi esmorzem.

 

Arreu als camps hi ha vermell de roselles

Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues. Ara digueu...

 

A Butsènit d'Urgell tenen un bon pont damunt el Sió

Baixant i planejant cap a Tornabous, pujada al Pilar d'Almenara que havíem pujat pel sud fa pocs dies a la brevet de 200 de Manresa.

 

Baixar i tornar a planejar cap a Ivars d'Urgell i l'Estany proper, més gran del que em pensava.

 

De tornada dinem a Ivars d'Urgell, poble amb escultures i recordatoris

 

i fem final d'etapa en l’excel·lent B&B Miralles a Bellpuig. I sopem al també notable L’Avenç. Aquesta segona etapa amb 83km i poc desnivell serveix per recuperar forces i millorar les constants vitals.

La tercera etapa ens ha de dur cap a casa passant per Vallbona de les Monges

 

Passar el Cap del Coll de la Serra del Tallat

 

Contemplar la Conca de Barberà des de les altures

 

I agafar un bon corrent de vent favorable fins la més amagada carretera del pantà. 

 

Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és llarg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!

 


Publicado por FredericRafols @ 20:07  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios