dilluns, 29 de Maig de 2017

2017.- Retorn a Sant Maurici

Arrenquem de Sort un pèl tard, no donen esmorzar massa d'hora pels pobles pirinencs..., carretera amunt seguint la Noguera Pallaresa. Al petit embassament de la Torrassa girem a l'esquerra cap a Espot, 7 km predominantment entre el 6 i el 8%, amb puntes fins al 10 i també importants descansos al tram final. A partir d'Espot la cosa es posa seriosa només començar,  els dos dígits són habituals, 14, 15, 18 i fins hi tot puntualment es veu el 20% a la pantalla. Al cap de 3,5 km arribem al pàrquing i sortosament aplana. I els 4 km restants són més manllevables si ve no deixen de tenir també fort desnivells al principi i al darrer km.

Finalment, a la cota 1900m,  l'espectacle del llac Sant Maurici,  els cims del Encantats i tot l'entorn del Parc Nacional compensa l'esforç realitzat.

El mateix que ja havíem fet l'any 1992 amb 25 anys menys a sobre i amb gran companyia. 

 

No menys sonada va ser l'any 2002 la travessa d’uns 30 km corrent des del dit pàrquing de l'entrada del Parc fins el pàrquing que hi ha al llindar d'Aigüestortes, passant pel mateix Sant Maurici, el portarró d'Espot (2427m) i l'emblemàtica zona d'Aigüestortes. Van ser 3h triscant de valent quan aquest tipus de corregudes encara no estaven de moda. Aquí pujant al Portarró amb Sant Maurici al fons

 

I més o menys els protagonistes d'aquella fita. 

 

Tornant a l'actualitat tirem avall cap a Espot esquivant sots i forats de la malmesa carretera

i parem a fer un bon avituallament.

Poc més avall d'aquest poble girem a l'esquerra cap a Jou i Son, 10 km de petites pujades i baixades a l'entorn de la cota 1300.

És també una carretera que ja vam fer en btt tota aquesta tropa dins la ruta dels Pedals de Foc el 2009  

 

Però aquesta volta introduïm una variant i, des de Son, pugem al Món Natura Pirineus, 2 km ben costeruts i massa rectilinis per arribar al dit centre, situat a la cota 1500. 

I a partir del centre tot baixada

cap a València i Esterri d'Àneu per la vella carretera de la Bonaigua,  recordant aquelles corbes tan característiques que feia anys que no solcàvem.

A la Guingueta d'Àneu fem una nova parada gastronòmica i posteriorment continuem avall cap a Sort amb l'únic inconvenient del vent que puja per la vall de la Pallaresa.

 

Pel sud de Sort, a ma dreta, ens enlairem ràpidament cap a Montardit de Dalt, Llarvén i Enviny per bona carretera amb pendents sostinguts a l’entorn del 6 o 8%, prou regular.

En arribar a la cota 1200 l’asfalt s’aplana, arribem a Pujalt amb un sorprenen Museu de les Papallones, una ferma casa de turisme rural  i una magnífica torre.

Lleugera baixada fins a Olp, ple de noves construccions, i posterior baixada ràpida fins trobar la carretera que puja de Sort cap a Llessui. Girem a l’esquerra seguint el curs del torrent de Sant Anton per una pendent lleugera i suportable fins Altron. A partir d’aquí el pendent s’anima, passem a l’altra banda del barranc i agafem altura passant per Sorre fins la cota 1400 de l’església i campanar de Llessui.

La ruta encara s’endinsa un parell de km més cap al fons de la vall fins trobar l’antic pàrquing de l’estació d’esquí de Llessuí, totalment abandonada des de fa anys.

Una pista cap a les antigues pistes passa pel pont sobre el novel·lesc barranc del Pamano.

La baixada cap a Sort per una excel·lent carretera és ràpida i tranqui-la.

Avituallament a la capital i tirem més al sud i a l’esquerra per travessar la Pallaresa i seguir la carretera, extremadament picada i botosa (sort que anem cara amunt), que porta a Tornafort. Al cap de poc més de 6 km girem a l’esquerra per seguir la que duu a Puiforniu i l’estat del ferm no és que empitjori sinó que fins i tot desapareix l’asfalt i es va alternant terra, grava i trams de paviment. No n’estàvem informats del mal estat d’aquesta ruta... Com a cosa positiva, quan la ruta canvia d’orientació permet la contemplació del poblet de Tornafort, plàsticament situat dalt del mateix cim de la muntanya, a la cota 1300.

Potser un altra dia estaria bé pujar a Tornafort però el mal estat de la carretera no ho fa abellidor... Finalment, entre pujades i descansos arribem a la vista de Soriguera, baixada cap al pas del riu del Cantó

i un dur quilòmetre i mig de pujada pel vessant nord de la vall per guanyar 160 m d’altitud fins a connectar amb la N-260, la carretera del coll del Cantó. Girem a esquerra cap a Vilamur i aquí comença una llarga i rapidíssima baixada fins a Sort i, per avui, final de trajecte, 71 km i 1800 m de desnivell.

I de retorn a casa, veig que en Raimon plega després d’una pila d’anys...

 

“T’adones amic, t’adones company,

que fa ja molts anys

que ens amaguen la història

i diuen que no en tenim;

que la nostra és la d’ells.”


Publicado por FredericRafols @ 19:00  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios