dilluns, 12 de Juny de 2017

1997-2017.- Vint anys de la Granollers, Montseny, Vilanova

Fa 20 anys va ser una petita proesa traçar una etapa carregant la bici al tren fins Granollers i allà enfilar direcció Sant Celoni, Collformic, Seva, Tona, Coll de la Pollosa, Navarcles, les Estenalles, Terrassa, el Suro per darrera, Martorell, pujar a Sant Cugat i a les Colines i arribar a Vilanova. Van ser 196 km i uns 3000m de desnivell, dur però assequible. Sis els protagonistes: Siscu Benaiges, Joanet de Sitges, Francesc Felipe, Joan Sancho, la Núria i jo mateix, un sextet llavors bastant imbatible en grans cavalcades i que, amb poques variacions, vam completar les primeres anades a Andorra, al Mont Caro o a Vinaròs i Morella.

El grup pujant el Collformic el 4 de maig de 1997

Quasi els mateixos protagonistes camí de Morella

La recent desaparició d’un dels protagonistes d’aquell 4 de maig del 1997 em va fer pensar en una repetició de la fita ara que encara m’hi veig amb cor i així ha estat el 10 de juny del 2017, després d’un petit ajornament. De nou un sextet amb l’Alex Carmona, Francis Lopez, Salvador Ruiz, David Bertran i la Núria i jo com a repetidors, ...què no decaigui!

A part dels 20 anys que han caigut com si res, poques diferències... Llavors el tren anava de Vilanova a Granollers sense transbordament, ara cal canviar a Barcelona, llavors tardaves 1h 15’ ara 1h 45’, llavors va anar puntual ara 10’ de retard, ...deu ser el progrés. I llavors vam fer el tomb per Navarcles per agafar la carretera de les Estenalles, ara hem girat a Calders per pujar el Coll de Lligabosses, baixar-lo i encadenar el Coll de les Estenalles per les dures rampes un cop travessada la riera de Talamanca. Una mica més curt (han sortit 191 km, cinc menys) però un pèl més exigent. Llavors portàvem un paper amb un petit croquis de les carreteres a la butxaca i ara anem armats d’un modern gps. I caI una consideració personal, llavors no hem feia pas por el ritme ni la distància, ara sovint m’he trobat al darrera del grup, i és que són massa joves...!

Total que arranquem a 2/4 de 9, massa tard per una etapa tan llarga, tan desnivell i tan de sol. La ruta comença amb l’aproximació a la base del Collformic, a prop de Sant Celoni, una dotzena de km que piquen lleugerament amunt fins el pont damunt la Tordera. A partir d'aquí 15 km de pujada seguint el curs d'aquest riu i travessant el Parc Natural del Montseny fins coronar. Uns primers 5 km prou suaus, un important descans fins al nou pont i els 9 km darrers força regulars entre el 6 i el 7% i amb poques sortides de to. Un coll llarg però entretingut i molt suportable. A l’altre cantó ja som a la conca del Ter. No tinc massa imatges ni d’ara ni de fa 20 anys... Sort de l'Alex que salva els mobles.

Collformic

(1997)

 

Baixem passant pel Bruc

Coronem la Pollosa als 930 m

Esmorzem a Moià. A part dels refrescs normals de l’esmorzar demanem 5 ampolles grosses d’aigua... fa una calor extrema, arribem a veure els 38º als aparells, i gairebé ens fonem per la carretera.

Cavalcada ràpida cap a Calders i avall cap a Monistrol de Calders, ens endinsem en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, pugem el suau Coll de Lligabosses, baixem, travessem la riera de Talamanca i comencen les dures rampes de les Estenalles. Suavitza al agafar la carretera que puja de Talamanca i a la part de dalt el coll permet bones vistes i imatges. La Núria xupa càmera

 

Coll de les Estenalles 1997

Baixem cap a Terrassa que són més de les 3 de la tarda. El Capi entra a un Súper i surt amb una garrafa de 8 litres, tots anem secs i l’assequem d’una tacada, no queda ni una gota.

Pugem La Creu dels Tres Batlles, o el Suro, des de Terrassa direcció a Martorell, baixem pels “onze”.

El 1997 arribant a Martorell per davant del Pont del Diable

La Núria no va massa bé de la panxa i, a Martorell, al deixar la vella general i girar a l’esquerra a buscar la carretera de Gelida veu una fruiteria oberta i para a comprar alguna cosa. Ens separem del grup, mengem una mica asseguts a la vorera de la botiga, una mica d’aigua i tornem-hi: pujada sortint de Martorell, gavarrot de Gelida, repetjons de Sant Sadurní, la bretolada de Sant Cugat Sesgarrigues, les Colines, el Palou, el Roca i a casa.

D’aquí vint anys, hi tornem!!


Publicado por FredericRafols @ 11:55  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios