dimecres, 28 de Juny de 2017

2017.- Mitja muntanya francesa

 

Sortint de Die el Col du Rousset és un coll llarg i apaïsat,  moltes paelles, molt gratar el bosc i la muntanya  però poc pendent. No arriba a marcar el 7% en tot el trajecte i la mitjana és del 4%, un traçat antic que avui això ja no es porta.

El 19% que diu la plana del Big es completament fals. Bona carretera, paisatge de roures i alzines a la primera meitat i més obert a la part superior cosa que permet contemplar els grans blocs de roca que coronen la muntanya.

I també podem veure el coll natural, força més amunt que no pas la boca del túnel que porta a l’altre vessant de la muntanya.

La baixada per bona i ampla carretera i  pendent sense estridències permet assolir una òptima velocitat sense complicacions.

 

Mont Saleve l’ataquem pel sud, des de Cruseilles. Primer es puja el Col des Pitons de 1335m. Pendent més consistent durant 10km al 5-7%, prou regular per carretera amb algun forat i en un estat un pèl deficient per baixar tranquil. Primera meitat entre avets després s’obre la vista amb extensos pasturatges.  Abans de coronar aquest coll el darrer km aplana de manera evident.

I un cop coronat comença un baixada primer suau, amb vistes sobre Ginebra, el Leman i el sortidor, que després s’anima fins arribar al Col de la Croisette (1180m)  a tota llet. Hem perdut uns 160m de cota. Ara cal girar a l’esquerra, cap a les "crêtes", pel trencall que puja més.  Són un parell més de km cara amunt per arribar als 1295m, el Mont Saleve del Big,  ostensiblement a cota inferior a l’anterior Col des Pitons.

La vista des del mirador es fenomenal tant en un coll com en l’altre.

 Per baix trobem un gran pont fora d'ús

La pujada a les mínimes instal·lacions hivernals del Relais de Planachat comença al bell mig de Cormaranche-en-Buguey. Aviat el pendent passa del 8 al 10%. Hi han alguns minúsculs descansos i el percentatges són irregulars però en conjunt són 4 km ben durs en que es circula bona estona per damunt del 10% i en que l’aparell ha arribat a marcar el 17%, una burrada!

 

La pujada a la Chartreuse de Portes pel vessant sud-est es molt irregular i fins i tot perdedora doncs s’han d’agafar diversos trencalls. Comença a la mateixa cruïlla entre la N1504 i la D94, al sud de Tenay, i aviat es posa al 8% i fins el 10. Quant s’entra al bosc comencen també les paelles i el desnivell no afluixa arribant a veure's el 13%. Però tot plegat es va moderant a mesura que, agafant un trencall a la dreta, ens acostem a Ordonnaz i va amainant fins gairebé planejar.

Tornarà a pujar entre pastures sortint del poble seguint les indicacions cap a Calvaire de Portes i després baixarà de cop durant més d’un km fins que girem de nou a la dreta i enfilem els dos darrers km durs, dins del bosc i amb percentatges com els de la primera part fins completar els 14km de pujada i coronar aquest vessant del Col de Portes.

 

I avall...

El  Col de St. Thomas des de Chabreloche te 5 km de llargada i un percentatge mitja del 6,4%, o sigui una cosa a priori assequible i de baixa exigència.

Però la cosa s'embolica al veure la carretera rectilínia, oberta i previsible, massa ampla i comprovar que hi ha una petita baixada i un replanet. Llavors els números ja no són tan fàcils i els 2 darrers km constitueixen una petita tortura en que s’arriba al 15% i ganes de coronar.

 

Les reivindicacions territorials són patrimoni comú...

 

Això sí,  la baixada es súper-ràpida i vam superar els 75 per hora, feia dies que no ho feia...

 Tenim fira a Chabreloche, el poble del peu de la pujada

Diverses opcions per pujar al Col du Beal. Escollim sortir de Le Burgeron, 11 km cara amunt. Primera part de pendent sostingut a l’entorn del 7%, algun pic que arriba als dos dígits,  dret però suportable tot travessant un gran, espès i esplèndid bosc de "sapins". Després ve algun descans i es torna més irregular, s'obre el paisatge i es corona la cota més alta de la pujada, a l’entorn dels 1400 m, arribant al coll després d'un trencall i una baixadeta de menys d’un km.

 

Sortint del centre d'Arlanc  (plaça central amb possibilitat de pàrquing i diversos serveis),  la pujada a La Chaise-dieu comença en baixada, una mica de pla i després una escalada a l'Abadia que es fa llarga i avorrida per carretera massa ampla, oberta i transitada. Uns 10 km sostinguts entre el 5 i el 8%. Després una baixadeta per contemplar un formós estany adequat per al bany i un parell més de km amunt per assolir el poblet on hi ha la dita Abadia

 

 i el punt més alt o Signal de St. Claude.

 

O sigui, el pendent mitjà que dona la llista del Big no serveix en absolut com a referència i també la llargada del coll es exagerada. Això sí, la tornada i baixada per bona carretera permet assolir grans velocitats.

 St. Antheme, al departament del Puy de Dome, permet atacar dos Bigs d’una tacada, i en són dos de ben fàcils,  unes pujades al Col de Baracuchet (1230m)

i Col de la Croix de l'Homme Mort (1163m).

El primer amb prou feines 8km per un desnivell de 290m i sense sorpreses i el segon amb diferència de cota de 218m i uns 6 km justets de llargada. Ambdós ports resulten força més exigents pels seus vessants est amb desnivells de 840 i 773 m, respectivament. Però en aquest cas la facilitat logística de poder sortir d’un mateix punt juga favorablement i en contra de la dificultat esportiva. El resultat és un passeig contemplant el jardí que es aquest departament del centre de França.

I gairebé a punt de coronar el segon també passes el Coll des Límits en la divisòria amb el Loira. 

 Zona de grans viaductes, antics i moderns


Publicado por FredericRafols @ 12:23  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios