dilluns, 11 de Desembre de 2017

Horta de Sant Joan en tren i a pedals

Posseït per un fort constipat, agafem el tren quan encara es fosc i a les 8h ja som a Reus. Just clareja quan comencem a pedalar, planegen per Riudoms, Montbrió i Montroig fins el trencall cap a Pratdip i a partir d’aquí l’asfalt s’enrefila al mateix temps que l’enunciat vent del nord comença a bufar amb cops força violents que fan témer per l’èxit de l’excursió. Amb penes i treballs passem el Coll Roig, al trencall cap a Llaberia, i posteriorment coronem el no excessiu coll de Fatxes a la divisòria entre el Baix Camp i la Ribera d’Ebre però que ens ha semblat tot un 1ª categoria, i ja estic pelat de fred abans de començar a baixar. A Tivissa ni tant sols entrem al poble com era la intenció inicial, més val seguir avall fins al riu i allà intentar recuperar les constants.

Entrepà i beuratges calents a Móra d'Ebre.

Hem recuperat la calor corporal i seguim millor cap a Miravet i Pinell de Brai. Baixem a l’antiga estació i seguim la via verda fins a Bot. Al menys aquest tram de Via està molt transitada per ciclisme familiar i està tota pavimentada,  recordo que quan l’any 2001 la vam fer corrent a peu d’Horta a Benifallet era de terra. Els túnels, ara com llavors, n'hi han d’il·luminats i a les fosques, independentment de la visibilitat que tinguin. O sigui, que cal portar llum...

A l’estació de Pinell hi ha una aixeta amb aigua, suposo que potable.

Túnels i més túnels,  ja no recordava que n’hi haguessin tants, però anem enclotats seguint el riu Canaletes i el vent respecta molt. Segon avituallament a la plaça de Bot.

 

Continuem per la carretera de les Olles, que no coneixem i sense trànsit. El  riu és gairebé sec i ja no ens acostem a contemplar els tolls, ja ho farem un dia amb més aigua. La ruta té mala picada i va guanyant altura amb rampes feixugues pel pes que portem. Pugem fins al trencall del convent de Sant Salvador i ens hi acostem amb una mica més d’esforç. Bones panoràmiques de l’impressionant convent, de la muntanya de Santa Bàrbara i del poble d’Horta de Sant Joan.

 

Caldrà baixar una mica i després un darrer esforç per assolir la meta. Total 107 km i + 1680m.

Sortim cap al nord seguint el riu Algars que fa frontera entre Catalunya i  Aragó,  Arenys de Lledó i pica amunt quan deixem el llit del riu i seguim cap a Calaceit. Allà agafem la nacional cap a l esquerra, cap a La Vall del Tormo canviant de riu, ara som a la conca de la Matarranya que dóna nom a la comarca. Agafem la via verda de la Val de Zafan cap a Torre del Comte. A diferència de la d’ahir, la de la Terra Alta, aquesta està molt engravetada.

La deixem en aquest poble i seguim per carretera cap a la Fresneda, bona imatge però no la visitem,

 

i Vall-de-roures.

 

Passada la capital de la comarca tornem a la via de la Val de Zafan,  continua la grava, passem l’estació de Cretes habilitada com a bar restaurant en funcionament, estació de Lledó i s’empalma amb la via catalana amb asfalt precari però sense grava i arribem a Horta. La travessem i ens acostem a la Farinera per contemplar un moment les roques d'en Benet i l’escultura de la cruïlla.

 

A la tarda fem visita a Horta, als seus carrerons, escales i volums impossible i visitem el Centre Picasso.

Orta, Horta d’Ebre, Horta de Sant Joan, per capir els seus volums superposats s hagué d inventar el cubisme.

S'ha fet fosc i a la Plaça de Missa ja anuncien el Nadal.

L’endemà ho tornem a carregar tot i tirem cap a Bot, pugem a la nacional a prop del Coll de Moro i baixem cap a Batea, amunt cap a Vilalba dels Arcs i pel Coll de Capllarg cap a La Fatarella, coronem el Coll de Pauneres i ens arriem cap a Ascó. Costa trobar un lloc on fer un mos, el trobem i passem lo Riu cap a Vinebre i Garcia per fer cap a Mora la Nova i agafar el tren cap a casa.

En total 3 dies un pèl carregats per fer 262 km i remuntar 2650 m de desnivell.


Publicado por FredericRafols @ 11:46  | 2017
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios