dimarts, 03 de Abril de 2018


2018.- Eivissa i Formentera a pedal

La cosa comença baixant del tren passades les Costes, a Castelldefels. Seguim pel passeig marítim per celebrar l’estrenada primavera i agafem la carretera local cap al Prat i la Zona Franca. Per dins Barcelona connectem diverses botigues de bicis mitjançant carril bici, cal aprofitar el viatge. Passem sota l’Arc de Triomf

Recuperem forces a la Barceloneta i fem una  mica de turisme per la capital

al vespre ferri a Eivissa

Arribem puntuals a les 7 del matí i abans de les 8 ja som a la carretera buscant Sa Talaia de Sant Josep, a prop del poble d'aquest nom.

A Eivissa no hi han colls, només plans, puig i talaies. Anem pujant des que sortim de Vila si bé la pujada de veritat comença quan girem a l'esquerra i agafem els 4 km de pista que ens han de dur fins al cim culminant de l'illa, Sa Talaiassa, 487 m. Més o menys a la meitat de la pista hi ha un gir brusc a l'esquerra i comença el tercer km que resulta ser el més difícil de l'ascensió.

En aquest tram hi han diverses rampes molt costerudes, per damunt del 10%, arribant puntualment al 16%. A dalt, antenes i el vèrtex geodèsic

Tenia interès en ciclar aquesta pujada doncs és de les poques que vaig incloure específicament a la Guia de colls de Catalunya, Andorra i Illes Balears sense haver-la pujat prèviament. Em vaig guiar per les informacions que vaig trobar i ara me n'he adonat que eren força incorrectes. Disculpes als lectors, són 4 km de pista per remuntar 270m o sigui mitjana del 6,8% i màxima del 16%, segons el meu gps. Pista ampla i compactada amb prou bones condicions excepte l'abundància de sots i reguerots que farà extremar la prudència quan baixem.

Ens desviem una mica de la ruta cap a Sant Antoni de Portmany per treure el nas a Sant Agustí des Vedrà

Continuem cap a Sant Antoni, passeig per la riba de la platja,

trobem un velòdrom a la sortida del poble, a la zona esportiva i just a l'inici d'un coll prou consistent.

Després baixem fins al Port de Sant Miquel, vistes agradables,

després toca remuntar cap a Sant Miquel de Balansat i Santa Gertrudis de Fruitera per un extens carril bici en perfectes condicions

i retornem cap a Vila, la capital d'Eivissa. Una mica de turisme per la part vella

A la nit, processó

Sortida cap Santa Euralia del Riu on pugem al Puig de Missa, tancat al trànsit doncs just hi puja la processó de Divendres Sant. A dalt l'església hi ha tràfec donant els darrers tocs als misteris que deuen unir-se al seguici. Baixem com podem. 

El poble val la pena amb l'ajuntament, el seu passeig de palmeres i la platja a tocar.

Seguim cap a la cala de Sant Vicenç

Pugem un coll prou llarg en direcció Sant Joan de Labritja, quasi 300 m d altitud. Molta pedra pel camí

A Sant Joan de Llabritja agafem la carretera vella de Portimatx amb dures rampes i no gaire bon estat, veiem un parell més de cales, l'aigua sempre molt transparent i amb totes les tonalitats del blau.

Posem proa a la capital però ens desvien cap a Sant Llorenç de Balàfia on mengem uns espectaculars ous trencats amb sobrassada i pebrot, tot un monument al colesterol. Sortim un pèl pesats..., fem una foto a la seva església blanquissima i cap a Vila

Seguim rumb sud, tota l'estona amb vent de cara, contornegem la ciutat i ens arribem a la punta i platja de Ses Salines i la platja d'És Cavallet.

I cap a casa que ja n hi ha prou, més de 100 km...

L'endemà fa molt vent i no circulen els barcos cap a Formentera, hem d'esperar un munt d'hores. Aprofitem per veure la sortida de la 2ª etapa de la Volta a Eivissa amb participació del parent Jordi Carnicer

Amb molt retard i després d'una pèssima travessia amarrem a Formentera. Fa vent però d'anada cap al Pilar de la Mola és mitjanament favorable. Llargues rectes i una pujadeta fins al cim del pilar, a 155 m de cota. Contemplem l'istme des d'Es Mirador

Lleugera baixada fins l'acantilat del Far de la Mola o Far de Formentera,

diuen que inspirador del far de la fi del món de Jules Verne.

Un bon estimball fins la Punta Sa Ruda.

De tornada veiem a peu de carretera el rústic i antic sistema d'avarar les barques, encara en funcionament.

I també una antiga sínia.

A Sant Francesc de Formentera girem cap al Far de Barbaria, on es van concentrant els turistes amb cotxe per contemplar la posta de sol, uns més amables que altres a l'hora de creuar-nos per l'estreta carretera.

Una illa que inspira molt, deu ser cosa de les formes de les figueres...

De tornada és s'horabaixa, cal espabilar-se doncs no portem llum i anem justos de temps.

Vespreja a Sant Francesc, vila prou animada.

Per s'endemà, acabem el tomb a l'illa visitant la platja de Ses Illetes i les salines

I l'estany pudent.

De tornada cap a Eivissa veiem el far de Sa Savina

i la petita vila

I ens despedim de l'illa acostant-nos al far d'en Pou a S'Espalmador, el quart i darrer de Formentera

No massa lluny del des Penjats a l'illa del mateix nom, a la banda d'Eivissa.

De tornada bones vistes de la capital de l'illa.

I ens acomiadem amb el Far de Botafoc, al port d'Eivissa

S'aufabeguera (fragment)


Com un ventai magnífic, davant es balconatge,

s'obri sa meravella d'aquest únic paisatge:

s'horitzó de muntanyes, clapejades de pins,

sa planura florida, horts, casàlits, molins,

un eixam de barquetes dins sa calma adormides,

veles blanques que arriben o se'n van mar endins.

 

Isidor Macabich, Eivissa, 1883 - 1973.

 


Publicado por FredericRafols @ 20:31  | 2018
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios