dijous, 26 de Agost de 2010

La Diada del 2009 s'ha celebrat tal i com corresponia, eixamplant el territori cap al nord. Va caure la Torre del Madeloc adornada amb els colls de Banyuls, Belitres i Frare. El Madeloc ?s un Big que mereix respecte, sort que a la primera meitat veies al personal pencant amb aix? de la verema i podies considerar que ni havia que ho passaven pitjor que tu... valentes rampes finals!

Dissabte va tocar el Xalet dels Cortalets, 22 Kms de pujada a partir del final de l'asfalt i 1600 m de desnivell, cap tonteria...

Quan portes unes dos ter?os passes el Ras del Prat de Cabrera (un coll!)

?Esquivant la multitud d'impresentables dels 4 x 4 que pujen al Canig? amb grans esfor?os s'arriba a coronar per una pista en acceptables condicions

?

O sigui, que ja som dalt

?

A la tarda es va posar a ploure i la pujada a Roques Blanques es va haver de posposar per a l'endem?. Tamb? ?s una pujada immensa, inacabable, comen?a amb asfalt i continua per una llarga pista que presenta diversos trams en?no massa bones condicions

Per? tot s'acaba pujant

I m?s amunt encara rribem a la Collada Verda

Una baixadeta amb una mica de cura

... i dos m?s a la colecci?.

Havent completat en dates tan assenyalades els 37 Bigs dels Pa?sos Catalans (si no vaig errat de comptes), havent contemplat el territori des dels cims m?s alts i emblem?tics i aprofitant que ?s temps de referendums, permeteu-me una llic?ncia po?tica que en aquest foro abunden les fotos i hi manca la literatura i la poesia:

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comen?a just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falc? s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esfor?
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu aja?a per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada for?a dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,

he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salut i pujades, el dem?s s?n collonades.


Publicado por FredericRafols @ 18:51  | 2009
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios