dissabte, 07 de Gener de 2012

L’Etna, el volcà inabastable

Arribem de nit a Palermo, capital de l’illa de Sicília, i l’endemà de bon matí sortim d’arran de mar amb direcció al Monte Pellegrino, muntanya emblemàtica de la ciutat que acull diverses instal·lacions.

Paisatge sec i mediterrani amb trams de pavès a les paelles

                       

El cim és a poc més de 400 m i està coronat per antenes de comunicacions


 De Trapani, a ponent de l’illa, arranca la pujada a Erice, un poble enlairat dalt un cingle, al que es pot pujar per diferents llocs un dels quals mira alternativament al mar Tirreno o a la Mediterrània.


Està fortificat,

monumental i ben conservat


La cota ja arriba als 756 m.

Prop de la ciutat turística de Cefalú arranca la pujada al Piano Battaglia per la cara nord. Es tracta d’uns pistes d’esquí dalt d’un coll que arriba als 1655 m. El Barça ho campiona tot...

Tal com correspon, a l’hivern estan plenes de neu

Pujant hem vist trossos glaçats i al baixar cal fer algun petit tram a peu ...amb pocs metres de glaç n’hi ha prou per anar per terra!

La gran quantitat de neu ens fa encarar les properes pujades per la cara sud, al menys que no hi hagi glaç.

Així pugem la Portella Femmina Morta Miraglia de 1524 m i que ben mirat es podria agermanar amb l’asturià Puerto del Pozo de las Mujeres Muertas.



Baixant contemplem l’esplèndid panorama de l’Etna que ens espera per l’endemà


Però ens pelem de fred i a Cesaro parem en una botiga on ens fan uns magnífics entrepans de mortadel·la, té calent i rematem amb un bon ristreto. Els carrers del poble estan tots plens de neu i ens expliquen que va nevar per Natale, dopo Natale e l’altro. Tot Sicília està plena de neu abans d’arribar als mil metres! Mala notícia...

A la Portella dello Zoppo de 1264 m continua la neu i el fred i no hi ha cap referència que marqui el pas per la Portella

Fem nit en un B&B a Nicolosi i amb el que hem anat veient preguntem per les maneres de baixar de l’Etna per si les circumstàncies aconsellen mitjans mecànics. Assegurem autobús o taxi per baixar.

Durant la nit ha plogut i els de  la casa ens tornen a preguntar si estem disposats a arrencar. I tant! Només fer un parell de km pedalant i comença a caure aigua, quan en portem 4 la nevada és prou impressionant i poc més amunt, a uns 13 del cim (el refugi Sapienza, que és a la cota 1921), veient la impossibilitat de tirar endavant, assalto un cotxe que veig parat i els demano si em poden baixar a Nicolosi a buscar el nostre cotxe. La Núria es quedarà mitja horeta sota la neu guardant les bicis i esperant que jo arribi. Quan torno la trobo tota ben blanca...

No hi ha hagut sort... Si haguéssim vingut ahir que feia sol... Tampoc vam poder fa 12 anys, llavors no nevava però queia molta més aigua.

Total, a les penes punyalades i cap a la Portella Mandrazzi que té una cota de 1125 m. Fa un fred que pela, hi ha neu i glaç a les obagues de la carretera, molt vent i cap bon presagi meteorològic. Estem a punt de girar cua però finalment coronem i baixem tan aviat com podem.


 

Nit de Cap d’Any a Taormina i l’endemà ens espera la pujada a Castelmola des de la mateixa línia de mar.

Però el dia està destapat, fa sol, comencem a pujar i veiem primer l’Isola Bella

I l’Etna després...

Potser estem perdent el temps? Mitja volta cap al cotxe i altra cop cap a l’Etna que no està gaire lluny.

Pujarem en cotxe fins el refugi per veure com està el terreny i el deixarem dalt per baixar en bici i... molts plans que es veuen aturats a uns 10 km del cim on la neu impedeix el pas dels cotxes. És Cap d’Any i la màquina de la neu encara no ha passat ni se l’espera. Tots els cotxes fem mitja volta al mateix lloc. Etna, una altra vegada serà...

Total que tornem a Castemola, un poblet rústic i turístic damunt de Taormina a uns 500 m de cota. Ens fem la foto amb l’Etna al fons


 

I també al poble

Al cartell


I a Taormina


I baixant


Abandonem la idea volcànica, passem l’estret de Messina i cap a la punta de la bota continental on tot sembla igual de glaçat. Així abandonem d’entrada la idea de pujar al Monte Alto Cocuza de 1884 m.

A la part de baix de tot del continent, des de Bova Marina, arranquem per atacar la Portella de Bova. Entre camps d’oliveres, el cultiu que més predominarà al llarg de tot el viatge, passem primer pel poble penjat de Bova (que es veu al fons de la foto)


I coronem després d’una interminable pujada, la més dura de tot el viatge, amb rampes de fins el 20%

La silueta del volcà i el fum que desprèn ens continua acompanyant


En ple hivern ja hem comprovat que al sud d’Itàlia a les 5 ja és fosc. Coronem el Passo de Pietra Spada de 1396 m quan són ja més de les 4 de la tarda i la baixada per l’obaga és de fer petar les dents. Arribem al cotxe just fent-se fosc

Vist l’estat de la carretera desestimem també pujar al Monte Gariglione (Estazione Latteria) i posteriorment també al Botte Donato i al Colle del Dragone després d’uns quants km de bicicleta.

El Colle Ascione o Scione l’únic impediment torna a ser el fred i la neu però no trobem glaç

Des de la sortida de Cosenza, el Passo Crocetta (979 m) és dels més assequibles del viatge

Al Monte Armizzone (1280 m) tornen a parèixer el vent, el fred, la boira i la neu.

Afegim el dotzè BIG a la nostra col·lecció i quedaran per a una altra ocasió tots els altres que superen la cota dels 1500 i que han estat inabastables. 

La majoria de Bigs sicilians i calabresos són llargs i pastosos, sense grans rampes però prou regulars i inacabables. Acabem deixant de banda també el Monte Sirino i la Serra di Tuono i ens dediquem a passejar com turistes convencionals per la Costa Amalfitana fins a Sorrento i Napoli, final de viatge.

Amalfi


 

 “Naixeran oliveres de destí mil·lenari

perquè els ocells hi cantin...”

 

 


Publicado por FredericRafols @ 23:19  | 2011
Comentarios (2)  | Enviar
Comentarios
Publicado por Invitat
dimarts, 10 de Gener de 2012 | 21:18

Bravi, siete stati coraggiosi!

Anche noi abbiamo tentato di salire l'Etna a marzo 2008, ma c'era troppa neve e siamo saliti con gli sci da randonnée.

Buon 2012!

Luigi

[email protected]

Publicado por Invitat
dimecres, 11 de Gener de 2012 | 19:19

Oeh! il mio rivale nella lista dei Big! Piacere di conoscerti!  E 'la seconda volta che la mancata Etna e non so se riuscirò ...

Saluti!

Frederic