Canadà i Alaska, 2007

Després d’un viatge no excessivament plàcid i amb un dia de retard aterrem a Calgary, tard i sense temps de menjar res si no volem trobar tancat l’alberg on hem d’hostatjar-nos. No hi ha més remei que quedar-nos sense sopar. Una poma per cap és el darrer aliment que queda a les nostres motxilles que no havien previst una durada tan llarga del viatge.

Però finalment som a Banff, a l’Estat d’Alberta, dins del Banff National Park.

Ja ens envolten els alts cims de les Rocky Mountains, paisatges amplíssims, cels purs, constant combinació de roca, neu, gel, aigua i boscos inacabables.

Els cims que ens envolten estan per damunt els 3.000 m i no arriben als 4.000 m.

Després de l’obligada visita al Lake Louise

i passejar-nos per algun racó més amagat

comença a ser hora de bicicleta i des del trencall de Castle Mountain, per una carretera ampla i poc atractiva per al cicloturista, ens plantem dalt del Vermillon Pass, 1.637 m, al límit amb l’Estat de British Columbia.

Amb una altitud similar (1.643 m), el cim del Kicking Horse Pass és una mica més al nord dins el Yoho National Park i paisatges similars

L’absència de plaques o referències dalt dels colls resultarà repetitiva...

Tant com la presència de l’aigua en totes les fórmules possibles

La carretera principal, la 1 i després la 93, que de Calgary es dirigeix cap al nord oest, s’endinsa aviat dins l’immens PN de Banff seguint el curs del riu Bow i va bordejant la frontera amb British Columbia sense entrar-hi i guanyant alçada lentament. Els dos colls que hem pujat són d’anada i tornada cap a la mateixa carretera. Finalment, al nord del citat Lake Louise, la carretera incrementa la pendent i corona el Bow Pass ja per damunt la cota dels dos mil, 2.068 m, el coll més alt que pujarem al Canadà.

Dormim en un motel

Veiem els vehicles que s’utilitzen en aquells andurrials

Aviat ens dirigim a pujar el Sunwapta Pass de 2.035 m., al peu de l’Athabasca Glaciar, per l’anomenada Icefields Parkway amb paisatges impressionants.

Al coll, la llengua arriba fins a tocar de la carretera, no fa gens de calor però el temps s’aguanta prou bé.

Cambiem de PN, ara som al Jasper National Park. Més aigua

Arribem a Jasper

Toquem Prince George baixant fins la cota 615 m i visitant els típics i assequibles motels

Per tornar a remuntar carretera entre la immensitat dels boscos

I trobar el primer coll amb placa de nom i expressió d'altitud, no sembla pas el més ben dotat...

Al perdre alçada sembla que arribi la primavera

Quan no són motels són càmpings amb cabana

Seguint la 97 o Alaska Highway després de molts km ens plantem a Watson Lake, ja al bast estat del Territori del Yukon, a 60º N. Boscos immensos i rius que travessen la solitària carretera.

El parc amb cartells indicatius és el principal referent d’aquest lloc

continuen els grans paisatges camí de Jonsons Crossing, cap a l’entrada a Alaska, cap als Usa.

La ratlla és un coll, el White Pass de 888 m, per on passem la complicada frontera i baixem en cotxe a Skagway des d’on l’endemà iniciarem la pujada en bici.

Som a Amèrica, no hi ha dubte

La pujada des del nivell del mar no és dura però tampoc la regalen. Calia sortir des del port per fer la pujada complerta, què per això hem vingut!

I passar per l’estació, què aquí hi ha tren

Comencem a pujar...

A dalt primer apareix una pírrica placa que marca l’altitud.

Després ve un altre xirimbolo

I finalment un gran cartell que diu on som

L’endemà un tomb pel poble

També hi ha botiga de bicis

I el cel sempre tapat o plovisquejant

Amb vistes al mar

Agafem un ferry per cambiar de tanta carretera

i tornem a ser a la Columbia Britànica, a Prince Rupert, territori indi

“Mica” més de cotxe cap a Prince George, seguim més al sud cap a Pecticton i els voltants del Okanagan Lake

 i tornem a agafar la bici per pujar a l’Anarchist Summit

I el Paulson Summit o Bonanza Pass

I després el Kootenay Pass, una mica més alt, 1.774 m.

Tornem als grans paisatges pels Mount Revelstoke i Glacier N P

I entre mig el Rogers Pass

Amb més trànsit del que estàvem acostumats

Una última cabana per allà a Golden

La presentació de la darrera pujada en territori canadenc, el Sinclair Pass de 1.486 m, al Kootenay N P.

carretera ampla, com sempre...

I cap a casa que aquesta història s’ha acabat.