Bloc per als aficionats a escalar colls i pujades amb bicicleta. Com més durs, bonics, recóndits, emblemàtics i amb història, millor. Tot plegat i preferiblement, amb bicicleta de carretera.
2014.- Bracons, Collfred i Bellmunt
Havia fet aquesta ruta en solitari fa 6 anys i ara tocava compartir-la amb els amics. Sortim de Sant Pere de Torellóde cara a la Festa
cap al Coll de Bracons, el vessant tou, el que es baixa a la Terra de Remences i que els d'aquí a baix no acostumem a pujar però rampes del 14% i km per damunt del 10%.
Comencem amb boira
Coronem tot l'equip sense novetat: Neus, Míriam, Núria, Ton, David, Jordi, Manolo, Toni i jo mateix, un autèntic equipàsss
Baixada ràpida cap a la Vall d'en Bas i comença el calvari de pujar a Collfred des de Sant Privat.
La gràfica d'en Raul Massabé (gràcies, Raul) ja demostra que estem davant d'un dels cocos pincipals del país. Guarismes espectaculars en que destaquen les rampes al 20%, un km per damunt del 13% i una carretera en estat precari i freqüents passos canadencs. Cadascú puja com pot
De cara avall tot va millor. Hem quedat al bar de Vidrà
De Vidrà a Torelló és el poc terreny confortable de l'etapa
Altre cop a baix a Sant Pere de Torelló comencem la tercera dificultat del dia. Ja hi ha qui ho deix córrer abans de començar i qui "ja en té prou" en veure la primera rampa. De fet, des de baix, la vista del santuari dalt la carena de la muntanya impressiona i acolloneix
La pujada és feixuga a base de bé amb uns 4 darrers km constants i asfixiants sota un sol aclaparador.
Arribem al parquing i fem un reagrupament per contemplar la magnitud de la tragédia anomenada 23% que ens espera en els darrers dos-cents metres. Per aquí anem passant
A dalt, tots contents...
Baixada rapidíssima, 90 km amb poc més de 2500m de desnivell i dinar a les tantes
I un bon petac d'aigua al acabar ...que arribava el President!
