2006, Himàlaia, el sostre del món en bicicleta

Una aventura que feia temps que barrinàvem: pujar el coll de muntanya més alt del món en bicicleta i de passada fer una llarga pedalada per conéixer de prop la gran serralada de l'Himàlaia.

Arribats a Nova Delhi, només sortir de l’aeroport ja veurem que l’Índia, com tothom diu, és un país de contrastos. Bicicletes i gent passejant per dins l'autopista i vaques, moltes vaques per dins i per fora...

En mig d’una calor humida i insuportable fem algunes petites visites turístiques. La mesquita

La tomba del Mahatma Gandhi

Sempre hi ha algú que hi resa

Però l’endemà ja anem cap a l’estació a buscar el tren cap a Chandigar, a la regió de Punjab. A fora l’estació hi ha moviment

Per entrar a les andanes cal passar les màquines que detecten les bombes. Les bosses de les bicis no hi entravaven i les van passar per fora sense ni obrir-les, cap problema. Tot i que també ho hem vist així en altres bandes.

A dins estem bé de personal

Tot i que també hi ha detalls interessants

Pugem a l’exprés d’aire colonial: seient reservat, cambrers a dojo, ben uniformats, primer porten els diaris, després el té, aigua, el que necessitis... els anglesos van deixar petjada. A Chandigar esperem a l’andana una estona fins que descarreguen el furgó de càrrega, hi surt de tot, fins i tot baixen una moto posant un tauló de passarel·la, sembla un altre temps.

Allà ja ens esperen per portar-nos amb un tot terreny carretera amunt fins a Manali. Al passar per Mandi la caravana de vehicles es para, hi ha hagut un despreniment, més d’una hora parats, no passa res ningú no s’alarma. Al cap d’unes 6 hores i uns 250 km arribem a Manali mentre s’enfosqueix. A sopar i a dormir. L’endemà veiem la vall on som i per on fem un petit tomb amb bici per començar a fer-nos a l’altitud que tenen. Estem a quasi 2000m. Lloc turístic i animat

Se suposa que ja estem aclimatats i l’endemà comencem l’aventura. Viatgem en bici acompanyats d’un 4x4 amb dues tendes i els trastos. Per davant ens esperen 10 dies sense ni tan sols dutxar-se, uns 600km de feina per l'Himachal Pradesh i un desnivell descomunal...

Aviat comencem a pujar seguint el curs del riu Beas, temps humit i ennuvolat. Primera parada amb personal del país que s’alegren de veure’ns

La carretera no sempre està en bones condicions

Anem deixant enrere el fons de la vall amb una vegetació alpina que aviat deixarem de veure

Poc trànsit i alguna visita colorista

La ruta es recargola com a la majoria de grans colls i sempre amb els núvols arran de muntanya

Dormirem abans de coronar prop d’un petit poblat, Marhi.

Els indígenes recol·lecten a la muntanya, el núvol sempre present

Està plujós i anem en tenda. Durant la nit plou fort i gairebé hem de sortir en barca, la tenda que portem no sembla massa adequada per a grans inclemències però com que la temperatura és bona no hi fa res que tot estigui mullat.

L’endemà continuem pujant i coronem el primer coll de la ruta prevista, el Rothang La de 3975m. De moment encara no superem la nostra cota màxima que tenim en els 4300m.

Al cim trobem altres ciclistes, seran els darrers que veurem

De baixada hem de deixar pas a la caravana

Gran baixada cap al llit del riu Chandra

Fem nit a Tandi i l’endemà aviat arribem a Keylong

Continuem per un terreny més àrid

Passem un bar de carretera

Dormim a Darcha i continuem per una àmplia vall

I comencem a pujar el Baralacha La, de 4.980m d’altitud, una nova cota a l’historial. Paisatges magnífics

Gran aridesa i sensació d’immensitat

Alguna paradeta per agafar forces

Passada la cota 4000 avancem bastant penosament i les parades s’han d’anar intercalant. El mapa senyala un poblat i es tracta de dues úniques tendes

Però les aprofitem

També els dos nepalís que ens acompanyen

 Acabem de pujar amb algunes petites incidències

Passat el coll, abans de Sarchu, parem per dormir a més de 4000m. Fa un fred que pela i la perspectiva de dormir a la pobra tenda que portem fa una mica de pànic. Per sort trobem un poblat de budistes gairebé desert i negociem condicions per passar la nit al seu fornit campament. Sort d'això!

 La vall del riu Lingti Chu és també àmplia i vasta

De cop i volta ensepeguem amb un magnífic indicador de carreteres

Uns quants quilòmetres més per la planura

I torna a muntar el campament

Tot l’equipament...

L’endemà toca pujar les Gata Loops, 21 paelles anunciades a semblança de l’Alpe d’Huez

Ja som dalt

Era només una part de la pujada a l’espectacular Nakee La que està poc més amunt

Espectacularitat que continua amb una petita baixada i la posterior pujada al Lachalung La

Per primer cop passem la cota dels 5.000m, al Lachalung La som als 5.065m! S’ha fet pesat doncs avancem molt poc a poc. Sovint jo he de posar el peu a terra i agafar aire. La Núria ho aguanta millor i tot i que potser va més lenta para menys cops i ens anem retrobant de tant en tant.

La baixada és igualment àrida i espectacular fins endinsar-nos en una gorga projunda

Després torna el paisatge obert

Dormim a Pang, travessem el More Plateau, una immensa planura tot a més de 4.500m d’altitud

Continua la immensitat després de fer nit a Sokar Lake on també hi havia una tenda com a estació de servei

I coronem el Tangland La, un 5.360m, segons diuen els indis, el segon més alt del planeta.

Baixant del Tangland La ens agafa una pedregada bestial. Allà dalt, sols damunt una bicicleta, agafa basarda, esperem i fem parar el cotxe i decidim pujar-hi nosaltres i les bicis. Acabem l'etapa motoritzats fins a Miru on fem nit a prop del riu. Ja hem baixat de la cota 4000, debem anar a tope de globus vermells... Portem més d’una setmana sense dutxar-nos i aprofitem un recer del riu per rentar-nos una mica. L’aigua està glaçada i baixa amb més força de la que sembla...

L’endemà el paisatge ha canviat. A partir de Uoshi som a la vall de l’Indo i ja hi ha mostres de civilització. Comencem a intuir el final de l'aventura

Tot i que continua l’aridesa

I arribem a Leh un dia abans del que teníem previst. També ciutat de contrastos

Leh un petit oasi en mig de la sequera

Vistes des d'un petit turó on hem anat l’endemà en petita excursió a peu per deixar la bici, estirar les cames, veure un temple...

interior del temple

Sempre rodejats dels alts cims nevats

Un dia de descans de bici és suficient i hiha ànsia per afrontar el plat fort del viatge. Decidim fer una meitat de la llarguíssima pujada al Kardung La, considerat el coll de muntanya apte per al trànsit rodat més alt del món. Oficialment 5.603m d'altitud. 40 quilòmetres de pujada i 2000m de desnivell sempre per damunt la cota 3500 i, evidentment,  cada cop més amunt, molta estona més amunt dels 5.000m. No tenim la possibilitat de parar a dormir a mitja muntanya, cosa dels permisos, i tot plegat aconsella partir la ruta en dues parts.

O sigui que ja som a la porta de sortida del poble

Una paradeta a poc de començar la pujada, cota 3.591.

I quan arribem a un control militar toca fer mitja volta i cap avall doncs el permís que teníem no era per avui. Demà continuarem des d'aquest punt...

De baixada fem una nova visita turística abans de tornar a Leh

L'endemà és el dia que toca fer cim. De bon matí sembla que tindrem bon dia

Amb el 4x4 aviat som al lloc on ho vam deixar al dia abans, deu n'hi do la pujada ja feta

Mica en mica anem avançant. A partir dels 5000 jo he d'anar parant cada 10 minuts, no aguanto més sense respirar una mica

Aquí pensàvem que ja érem dalt

Finalment hi arribem. Kardung La, 5.603m segons les dades oficials. Segons el nostre altímetre 5.400m amb prou feines... Això dels llibres dels records no sembla una ciència massa exacta...

El cim del món ciclista, un somni acomplert!

Cap allà al darrera queden els Gashebrun, el Broad Peak i el K2, gegants de més de vuit mil...

Durant dies hem hagut d'anar amb molt de compte, érem al mig del no res i qualsevol petit accident podia engegar-ho tot a rodar. Un cop assolida la fita principal sembla que ens hem alliberat de grans temors i basardes, total que baixem ràpid i amb certa despreocupació, l'objectiu ja quedava assolit, som com a nens...

Com que vam guanyar un dia en la ruta ara ens en queda un que aprofitem per anar fins al poble d'Stock a l'altra banda de l'Indo. Les ribes del riu marquen una estreta franja de vegetació

les senyores venen del camp

Al poble, molt de culte als difunts

Tornem a passar el riu i cap a casa

Un vol directe ens situa de nou en el desmesurat brogit de la capital per la que ara ens movem amb una millor desimboltura.

De vegades els somnis es compleixen, que així sigui!

No abarateixis el somni,
el teu estel que hi ha al fons del camí,
no abarateixis el somni
o et donaràs per menyspreu tu mateix.