2016 Monistrol - Sant Jeroni corrent

Aparquem el cotxe a la sortida de Monistrol, fa un fred que pela, boira. Immediatament l’Àlex Carmona que actua de guia, el David Ocáriz i jo

comencem a córrer per entrar en calor. Un corriol curt però costerut, una bona pista 

comtemplem la muntanya emboirada

i quan deixem la pista a la dreta, corriol, troços de camí, escales de formigó i troços d’escales, fins arribar a agafar el camí de la Cova

i, per l’estació del cremallera, arribar al Monestir. 43’47”. No he mirat mai quan tardem en bici però diria que no estem pas menys... Un trago a la font i escales amunt i trams de camí. Els dos joves de davant em van esperant...

Ermita de Sant Jeroni, 1h 21’54”, ja només queden els darrers trams d'escales i les vistes més aèries...

i Sant Jeroni, 1h 27’39”.

,

Baixada per l’ermita de Sant Joan, foto del Cavall Bernat

i camí de la Cova per on hem vingut, ho porto fatal i m’han d’esperar més del compte.

 Amb parades incloses 2h 49’ fins tornar al cotxe. Arribo fotut, la baixada ha estat criminal. Una gran jornada pedestre amb dos companys de categoria que m'han guiat i cuidat admirablement bé. Esmorzem a Olesa i cap a casa.

Don Jaume a Sant Jeroni

Per veure bé Catalunya,

Jaume primer d’Aragó

Puja al cim de Sant Jeroni

A l’hora en què hi surt lo sol:

Quin pedestal per l’estàtua!

Pel gegant, quin mirador!

Les àligues que hi nivaven

Al capdamunt li fan lloc;

Sols lo cel miraven elles,

Ell mira la terra i tot;

Que gran li sembla i que hermosa,

L’estimada del seu cor!

...

En son trono de muntanyes

Té el Pirineu per redós,

Per coixí verdosos boscos

Per catifa prats de flors

Per on juguen i s’escorren

Rieres i rierols,

Com per un camp d’esmaragdes

Anguiles de planta i or.

Del Llobregat veu les ribes,

Les marjades del Besòs

Que coneix per les arbredes

Com les roses per l’olor.

Los vilatges a llur vora

Semblen ramats de moltons

Que, abeurant-si a la vesprada,

Hi esperen la llum del jorn.

...

Posant a sos peus l’espasa,

Cau en terra de genolls:

“A rescatar les catives,

Maria, guiaume vos:

A mon pit donau coratge,

A mon braç força i braó,

I si al pujar a la serra

‘vull me deien rei hermós,

Quan tornaré a visitar-vos

me diran Conqueridor”.

                 Jacint Verdaguer