dilluns, 04 de Juny de 2018

Llobregat amunt.

 Malgrat ser un riu poc cabalós, no massa llarg i amb una conca reduïda, el Llobregat fou en el seu moment un pilar fonamental en la industrialització del país i fou i és encara un subministrador cabdal d’aigua potable a l’àrea més poblada del país. El Llobregat ha contribuït de manera decisiva a que el país s’hagi desenvolupat d’una determinada manera i que avui sigui com és. I del riu esllanguit que va arribar a ser producte de la seva sobre-explotació, industrial, evacuartòria i domèstica, en els darrers anys va reeixint mitjançant mesures de protecció, estalvi i revitalització. En definitiva, s’està recuperant un gran petit riu. I la primavera especialment plujosa hi contribueix amb un intens color terròs...

 

Bona connexió de la Renfe amb els Catalans a Bellvitge/Gornal, l’únic problema són les màquines automàtiques dels Ferrocarrils que, com totes les màquines, s’han de saber fer anar.

De l’estació Aeri-Monistrol al poble hi ha una magnífica pista, però per accedir-hi has de fer un corriol quasi vertical, relliscós i humit ... ja podrien fer alguna cosa més accessible.

El pont de l’aeri i l’aeri

 

La pista cap a Monistrol

 

Els vells assentaments industrials propers a les rescloses i amb els canals que possibiliten la generació d’energia proliferen al llarg de tot el curs fluvial, alguns encara en actiu, reconvertits o requalificats.

 

El pont de Monistrol

 

Pont del cremallera

 

Els pilars de l’antic pont del cremallera

 

El dels Ferrocarrils

 

El que ve de Terrassa

El pont de la Bauma que porta al petit polígon

 

La Sagrada Família a la mateixa colònia

 

 Un bon pont vell a Castellbell i el Vilar

 

El pont nou de Castellbell i un conjunt de ponts

 

Entrada a Sant Vicenç de Castellet

 

En edificis decrèpids i amb vidres trencats encara es percep el soroll de les màquines al Pont de Vilomara

 

El de pedra del Pont de Vilomara

 

el nou

 

Els Tres Salts del riu

 

i les 7 Tines de Talamanca a l’altre cantó

 

La passera dels Tres Salts

 

Resclosa de la Mina

 

Pont de les Generes abans de Sant Benet de Bages

 

Pont de Sant Benet per accedir a Navarcles

 

El vell pont de pedra per accedir a la població

 

Vell recintre industrial a tocar del pont

 

El pont nou a Navarcles

 

 

El pont de Cabrianes cap a Artés

 En queda poc del vell pont de Cabrianes

 

El pont que realment duu a Cabrianes

 

Quantitat d’aigua a la primera resclosa de Sallent

 

Magnífic pont vell a Sallent

 

resclosa en forma de U

 

El nou i més rescloses

 

Al polígon industrial de Vilafruns es pot accedir al llit del riu

 

Ponts a la sortida de la C-16 a Balsareny

 

esglèsia de Balsareny

el de la carretera a Avinyó

 

i l’adjacent de Santa Maria, encara que no sigui el Llobregat qui hi passi...

 

Riu, canal i petits horts, una combinació habitual als marges del riu

 

Passera a la Rabeia

 

Colònia Soldevila i la petita central adjacent

 

((I a Navàs

 

Palanca a l’Ametlla de Merolla ))

 

Vistes de Cal Vidal

 

I de Cal Marçal i de Viladomiu

 

Amb la seva petita palanca

 

I entrenat a Puig-reig pont i vistes de Cal Pons

 

El pont de totxo de Periques al nord del poble amb el pont modern al costat

 

L’impressionant viaducte de l’autovia i el pont pels accessos que sembla prescindible

 

Cal Guixaró, la seva petita palanca, la resclosa i zona de picnic

 

Palanca de Viladomiu nou

 

L’esglesia, la inscripció i la casa de l’amo a la mateixa colònia

 

Col·lecció de ponts a la sortida nord

 

En primer terme el de la carretera

Està prou negre quan passo el pont a Cal Bassacs, ja amb vistes a Gironella.

Torre Bassacs al costat de la colònia

Gironella des del pont de les Eres

 

El magnífic pont vell de pedra assentat damunt la roca

 

Eren les 18:10

I el nou amb bones caigudes d’aigua de les rescloses.

 

Sortint de Gironella agafo pel marge dret del riu per la Font del Balç, primer asfaltat després camí, cap l'Ametlla de Casserres, colònia i pont

 

A la Plana també colònia i pont

 

El simpàtic pontet d’Orniu al sud de Cal Rosal

 

On també hi ha el vell i el nou.

 

Aquí mateix a Cal Rosal agafo la via verda del Llobregat, plana, ampla, tranquil·la, ben conservada

i amb excel·lents vistes al riu. Un potent salt d’aigua

 

També tres túnels, el primer

 

El del mig és el més llarg i està il·luminat.

 

Passem un pont damunt el riu i el tercer túnel ve a continuació

 

Un gual inundable, efectivament

I arribem al pont del Pedret, una bona peça de pedra amb quatre ulls.

 

La pista continua amunt

 

I poc més enllà s’acaba de cop, hauran estat amb prou feines 5 km de via verda.

Del pont que venia a continuació només en queda el pilar.

Al costat hi ha un pontet estret per a vianants, la passarel·la dels Pescadors

 

que permetria apropar-se a la presa de la Baells però el caminet està totalment inundat.

 

Cal tirar enrere fins al Pedret i agafar la carretera que duu a Berga, un poc més de 2 km de considerable pujada.

A Berga la pluja feble i intermitent es fa més intensa. Aprofito per esmorzar. Està tot molt negre i decideixo recular, no m aventuro cap a la Collada de Vinyoles, Castellar de n'Hug i la Creueta com tenia previst, seria temerari.

Tiro cap a Manresa a buscar el tren. Passant per Sallent la intensa pluja incrementa encara més el cabal del riu.

 

Caient un diluvi intermitent, finalment arribo a Manresa i m’instal·lo dalt el tren, prou d’aigua, un altre dia arribaré fins el naixement...

.- Continuarà...

 


Publicado por FredericRafols @ 17:01  | 2018
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios