dimarts, 21 de Juliol de 2020

2020 Gibraltar, Portugal, Chillida.

Amb la intenció de completar els Bigs ibèrics per part de la Núria, tirem avall i fem una parada a Xàtiva per rendir homenatge a la ciutat que conserva la memòria dels fets i rememora la ira del vencedor.

També conserven la tradició de l'orxata amb fartons

L’endemà arribem a Alhama de Granada

i, ja des de Viñuela, ataquem el Puerto del Sol, 1085 m. per Periana, a la província de Màlaga. Són uns 20 km amb dues pujades ben diferenciades, la primera des de Puente de Salia fins a Periana per una bona carretera fina i acabada d’estrenar. Al arribar al poble hi ha un bon descans i una baixadeta que després d’un trencall a esquerra dona pas a la verdadera pujada al coll, poc més de 6 km, primer al voltant del 8% i després del 6. Primera part voltats d’oliveres i després amb vegetació escassa.

Baixem pel vessants nord cap a Alfarnaje on esmorzo uns xurros amb xocolata, el menú de gairebé tota la parròquia,

i per Alfarnatejo, retornem cap a Periana i Viñuela. Total un tomb de 54 km. I més de 1000 m de desnivell.

Pujat el Sol, des de Viñuela ens traslladem a Gibraltar. Allà, ens costa trobar la ruta de pujada a la roca. Quan la trobem el pendent és prou dur, molta estona amb dos dígits i repetidament al 15%. Arribem a la bateria O'Hara, amb visita dels habitants,

 i després a sobre l'estació del telefèric, una altra reixa.

Es fa tard i tirem avall per rampes estretes i també de fort pendent, cal anar en compte. En total es remunten 368 m de desnivell en 4 km. Pujada perdedora i gens agraïda

Entrem a Portugal pel sud i fem nit a Serpa.

L’endemà fem un tomb per Mourà fins al pont damunt el Guadiana;

tornem per Vilches, on esmorzem, i tornem a Serpa. 75 km força planers.

I ara toca pujar a Torre, una estació d’alçada que acull la carretera més alta del Portugal continental, arribant a 1991 m. Una mes que respectable pujada pel SE des de Covilha, 20 km al 6,5% de mitjana i +1300 m, poca broma, fàcilment un parell d’hores de feina.

I la festa comença als mateixos carrers de la ciutat amb rampes per damunt el 10%. I al voltant d’aquest pendent es mouen els primers 9 km -tret d’algun petit descans- fins arribar a Penhas da Saúde. Aquí ve un canvi de vessant, de paisatge i d’inclinació: una baixadeta de poc més d’un km per vadejar, canviar de muntanya i contemplar la segona part del menú del dia. Paisatge salvatge, immenses roques magmàtiques de granit, un parell de llacs artificials

i una segona pujada, més aèria però de dificultat similar a l’anterior, també voltant el 10% i superant-lo escadusserament. 

A dalt una explanada, cap indicació de l’altitud i el nom del cim només a la porta del bar, miraculosament obert. Un dia esplèndid, ben diferent de quan el vaig pujar pel vessant NO, el de Seia, més llarg i que no recordo tant interessant pel que fa referència al paisatge. Això sí, aquell dia feia una ventada que, sobre tot a la part de dalt, tombava la bicicleta. Però llavors, deuria ser setmana santa, hi havia una mica de neu i gent jugant amb el trineu. Avui brilla un sol espectacular, un dia esplèndid i a dalt ni tant sols fa calor. Prou satisfet de la pujada a Torre, 1300 de desnivell sense posar peu a terra i en menys de 2 hores... Encara aguantem. I la baixada una guapada, bona carretera i suficientment revirada a la segona meitat, per saborejar-la.

Per la Núria ha estat el darrer Big de Portugal. Ara queda el darrer de la zona anomenada Iberia.

Al pont sobre el Douro a Barca de Alva, seguim el riu pel cantó portuguès.

Tornada per l’interior per carretera estreta, antiga i precària, com les d’abans. Un tomb de 40km.

A Galícia, a Cee, prop del cap de Fisterra fa força vent, amb ràfegues importants. La idea era pujar el duríssim mirador d’Ézaro però la prudència no ho aconsella. Al peu faig mitja volta. La cascada cau directament al mar.

El Camino sempre present

I l’endemà ataquem el Puerto de Ancares pel vessant de ponent, des de Piornedo passant per Suarbol. 10 km i 711 m desnivell, amb baixadeta intermèdia. Mala carretera fins a Suarbol i dures rampes a continuació.

Quan entronquem amb la que puja de Balouta pel cantó asturià la carretera és més ampla però aviat tornen rampes de fins al 15%, com al tram anterior. 

I la Núria celebra haver completat els 125 Bigs dels estats de la península Ibèrica.

A Piornedo, com a l'asturiana Balouta, hi han pallozas visitables.

Ho rematem l’endemà pujant al Puerto de Somiedo des de Pola de Somiedo i després al Valle de Lago.

Somiedo és prou regular a l’entorn del 7% i, a dalt, aplana gairebé un km.

Valle de Lago es molt irregular, alternant trams sostinguts molt exigents, de fins el 16%, amb descansos importants. Al final el llac es bastant decebedor.

Per descansar les cames fem una etapa relativament plana al País Basc amb parada a Gernika

Seguim la ria cap al mar, la Reserva de la Biosfera de Urdaibai des de Gernika-Lumo cap a Mundaka

i després fins Bermeo.

El final del viatge és a Hernani, on hi ha el Chillida-Leko, un espai espectacular dedicat a l’artista basc.

Amb una curiosa dedicatòria d'una esculptura a Luca Pacioli, el frare italià inventor de la comptabilitat per partida doble...


Publicado por FredericRafols @ 19:34  | 2020
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios