dimecres, 19 de Maig de 2021

De l’Aldea a Portbou per l’escaire

Compro un entrepà a l’estació, me'l menjaré al tren. Surt amb retard, són 3/4 de 9. A 2/4 d'11 som a l estació de l'Aldea i iniciem la ruta ciclista.

Seguim l'Ebre pel marge esquerre, pel lateral de l'autovia, cel de plom, gens de calor. Travessem Tortosa i seguim cap a Tivenys i la magnífica i tranquil·la carretera del coll de Som, amb bones vistes sobre el riu i les seves ribes conreades.

Coronem, baixem i fem un pastisset a Benifallet. Travessem l'Ebre per primer cop

i iniciem el pesat coll de la Torre cap a Gandesa. Per fer-ho més amable ens desviem cap al Pinell de Brai i fem visita a la catedral del vi.

Reprenem el camí i amb força vent coronem el coll i baixem a Gandesa. Dinem a la mateixa rodona, al Sibarites, molt bé i força gent. Per la tarda el vent s'incrementa. Hotel Piqué, també amb força clientela per sopar.

Sortim d'hora amb fort vent ben molest, cap a Villalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, pujar i baixar. Passem el Matarranya, forta pujada a Faió i baixa amb giragonses cap a l'Ebre.

Nova travessa del gran riu a tocar de l'espectacular aiguabarreig amb el Segre

Entrepà a Mequinensa,

Un mar d'aigua, travessem també aquest i pugem pel marge esquerre, passat la Granja d'Escarp, aiguabarreig amb el Cinca. Gran extensió de fruiters, fruita de pinyol de tota mena, immensos bancals per Seròs,

Aitona i Soses on fem una paradeta.

Pensava que amb l’autovia la nacional estaria menys transitada i no és així, però ara ja hi som i la seguim fins a Lleida, hagués estat millor anar per Torres de Segre... Entrem i dinem a Lleida,

a la Rambla de Ferran, ben solitària malgrat ser sant Anàstasi, la Festa Major i dia festiu. Hotel Ramon Berenguer IV, davant l’estació, bon lloc per guardar les bicis.

A les 10 de la nit el castell de focs ens agafa al llit.

Ha amainat el vent però cal tapar-se, fa fresca. Per la carretera de Torre-Serona, direcció Albesa i cap a Almenar i Alfarràs on agafem la nacional, especialment poc transitada. Passem el gran tub i a la dreta cap a Castellonroi, Valldellou i Castellserà. Entrem al poble, cafè, aigua i una magdalena. Continuem cap a Estopanyà i pugem al poble a fer un bon entrepà. Per sort parlem amb un del país i ens informa que el pas per la presa de Canelles està barrat i no es preveu l’obertura abans d’un any, ell mateix es presta a confirmar-ho per telèfon i ens informa del pas alternatiu per sota la presa tot i que a l'altra banda s’ha de pujar per pista, uns 7 km. No tenim altra alternativa, veiem al mapa que la pista empalma i anem-hi. Primer pugem el coll de la Irene, de 680 m, que ja el tenia fitxat. A peu de presa travessem la Noguera Ribagorçana i amunt.

Els trams rectilinis són prou ciclables, les paelles i corbes tancades, amb massa pedra solta, gairebé impossible, les baixades força perilloses, baixo molt agafat als frens, uns caiguda aquí pot ser molt complicada: no ens creuem amb ningú al llarg de més d'una hora. Acabats els 7 km empalmem amb la pista que puja de la presa, no pas amb la carretera, 2 km més de grava. Per fi arriba la carretera a partir d’una granja, però està feta caldo, grava, forats, picadíssima. I baixa de mala manera, altre cop agafat als frens. Finalment Vilamajor i la bona carretera cap al Port d'Àger. Uns 5 km de pujada civilitzada. A dalt pinta tempesta, fort vent i comença a caure aigua. Però és rapidíssim i aviat som a Àger, a l'alberg. Ens indiquen que podem fer un entrepà a Lo Torres, perfecte.

L'endemà fa fred i ens tapem bé per baixar al Noguera Pallaresa, passem el congost de Tarradets i aviat agafem la carretera vella a la dreta, creuem altra cop el riu, uns quants túnels i ja som a la que puja a Llimiana, una bona pujada que no s'atura al trencall del poble,

remunta tota la vall de la Barcedana i fins coronar l'Hostal Roig, a cota 1080. Durant una estona compartim pujada amb uns que condueixen bicis elèctriques. Cap lloc per menjar ni beure.

Baixem uns 4 km i agafem uns pista a l'esquerra, el GR-1, que indica Toló. Seran uns 3,5 km, preferentment de baixada, suportable amb roda prima.

Sortim a la carretera que puja de Sant Salvador de Toló i ens queden poc més de 5 km de pendent civilitzat fins coronar el Coll de Comiols a cota 1100.

Ràpida baixada fins al trencall a esquerre cap a Ponts, que també seguirem a esquerra cap a Politg, amb una gran sifonada per travessar un dels braços del pantà de Rialb,

amb uns 3 km durs per tornar-se a enfilar a la serra d'Aubenç. Tornem a assolir la cota 900 i agafem la baixada definitiva que per un trencall a dreta ens durà a Tragó, on localitzarem un pont penjant que travessa el Segre i ens duu a Oliana.

Primera parada al restaurant Palau, plat de macarrons, com quan anàvem a Andorra

Des de l'hotel, fabulós paisatge sobre el Montsec, a ponent i al nord.

L’endemà, recordem les anades a Andorra tirant amunt per la C-14, evitant els túnels.

L'etapa serà dura i no duc res a les butxaques. Parem ja a Organyà, cafè, croissant i un parell de pastissets a l’esquena. Aviat trenquem cap al Montan de Tost, 12 km de pujada i gairebé 20 paelles. Alguna foto del dibuix a la muntanya.

Més endavant s’acaba l'asfalt amb dos km cara amunt per pista en bon estat, fins els 1336 m, un altre cap avall fins al Colldarnat, cota 1273, i un altre fins recuperar el bitum. 

Forta baixada per la conca del riu de la Vansa fins al llit i el remuntem a graons per la Barceloneta i Sorribes,

cap a Tuixén, parada i fonda.

Tornem a tirar amunt seguint el riu de Josa per Josa de Cadí

i 5,5 km més seguint el Cerneres fins dalt al Coll de Josa, 1620 m i punt culminant de la ruta.

Després de remuntar la conca de l'Ebre durant 5 dies des de l'Aldea, saltem a la del Llobregat baixant poc més de 3 km fins a Gósol.

Una jornada de 80 km amb gairebé 2000 m positius, una bona pallissa.

Fa fred sortint de Gósol a 1425 m.

Passem els imperceptibles colls de Cap de la Creu i de la Trapa i entrem en calor en el llarg repetjó després de deixar Saldes a l’esquerra. Ens acomiadem del Pedraforca

Ara travessem el Llobregat i el seguim fins la Pobla de Lillet, on parem a treure roba i fer un mos.

Passem la llarga Merolla, passem el Freser, Campdevànol i Ripoll, on travessem el Ter.

El seguim cap a les Abadesses per agafar la tranquil·la i oblidada collada de Sentigosa, 1060 m.

Coubet i ràpida baixada cap Olot, on arribem abans de la 2 per dinar.

De matí, també fa rasca sortint d Olot, cara avall, fent giragonses al voltant de l'autovia i creuant i seguint el Fluvià a Sant Joan les Fonts. El trajecte és ràpid, passem Castellfollit de la Roca, Besalú i anar fent cap a Figueres, al cor de la ciutat. Esmorzem al Dalícatessen, on l'amo ens retrata les bicis amb els paquets i a nosaltres mateixos.

Seguim cap a Peralada, passem la Muga i el Llobregat d’Empordà, Garriguella i després la nacional, massa concorreguda fins passat Llançà. Magnífica la costa de l'Alt Empordà, coll de Sant Antoni, 70 m, per arribar a Colera i un bon apoteosi final amb la pujada i baixada al Coll del Frare, 202 m, darrer obstacle del magnífic viatge.

Estació, Portbou i coll fronterer dels Belitres des de dalt del Frare.

Baixada i apoteòsi final al passeig de Portbou

I cap a casa.

7 dies, 7 etapes, 592 km i 9.065 m pujats en 30 hores de feina.

 


Publicado por FredericRafols @ 20:44
Comentarios (0)  | Enviar
Comentarios